La tradició dels bunyols de Quaresma
Sembla ser que l’orígen dels bunyols es remonta al temps dels romans i que també estaven molt presents a la cuina de l”Al•Andalus.
A la cuina cristiana també són unes postres molt tradicionals lligades a festes com Tots Sants o les falles, però el seu consum es faria força popular en temps de Quaresma i Setmana Santa, quan eren servits per tal d’endolcir una mica l’austeritat de la dieta d’aquells dies.
Així ens ho explica fra Valentí Serra de Manresa al seu darrer llibre Passió per la Setmana Santa, en l’apartat dedicat a la gastronomia:
“[…] els diumenges i festius – diades en què es mitigava el rigor quaresmal, car en els festes no es dejunava pas-, com a coronament dels àpats familiars, particularment en els territoris de l’Empordà, se servien els típics bunyols de Quaresma, que eren pastats amb farina, ou, aiguardent o vi blanc -o també pastats amb arrasquí o rosolís- i aromatitzats amb matafaluga i, sobretot, cuits amb força oli”.
Antigament el primer dia que es podia trobar els bunyols de Quaresma a les pastisseries era el dimecres de cendra però actualment aquestes menges tan típiques de la Setmana Santa es poden trobar durant tot l’any.
Avui en dia, la tradició dels bunyols continúa molt present a les Balears, València i altres llocs de la mediterrània, com França o Itàlia. Com a curiositat, als Països Baixos es mengen bunyols dolços la nit de Cap d’Any, i a l’Amèrica Llatina són tradició com a postres del dia de Nadal a països com Mèxic, Colòmbia o Perú.
A Catalunya els bunyols o brunyols són una de les postres més tradicionals de la Setmana Santa i les varietats més populars són els bunyols de vent i els de l’Empordà.
Per si us animeu a fer-los, us deixen la recepta d’aquestes dues varietats tan típiques de casa nostra preparades per dos reconeguts cuiners:
