
fundador del Calendario El Ermitaño de los Pirineos
Cronologia del Calendari de l’Ermità 1876-2025 amb antecedents relatius a l’edició de calendaris i almanacs
| 1440 | Invenció de la impremta de tipus mòbils atribuïda a Johannes Gutenberg. |
| 1448 | Primer calendari imprès en Alemany per Gutenberg, descobert en una relligadura de la biblioteca de Wiesbaden. |
| 1501 | Primera referència a un llunari imprès en llengua catalana. Marià Aguiló l’esmenta en El catalogo de obras en lengua catalana (Madrid 1923). Probablement una edició del Lunari de Bernat de Granollachs. |
| 1513 | Publicació del Lunari de Bernat de Granollachs imprès per Joan Rosenbach a Barcelona, considerat el primer almanac imprès a Catalunya que es conserva. |
| 1815 | Regnat absolutista de Ferran VII. Abolició de la llibertat de premsa, es prohibeix l’edició d’almanacs i calendaris. |
| 1815-1855 | Monopoli estatal en matèria d’edició i publicació d’almanacs. |
| 1819 | Neix Antoni Maria Morera i Colom a Lleida. |
| 1842 | El llibreter Juan Llorens funda la Casa Llorens al carrer de la Palma de Santa Caterina núm. 5 de Barcelona. |
| 1847 | Antoni Maria Morera i Colom (que vivía des dels 5 anys a Tàrrega), es trasllada a Barcelona i es casa amb Manuela Bargalló. És professor de Primera Ensenyança. |
| 1851 | Antoni Maria Morera obté el títol d’agrimensor del Govern de la Provícina de Barcelona. |
| 1855 | Regnat d’Isabel II. 2 de juliol: proposta de llei per lliberalitzar l’edició d’almanacs i calendaris.28 de novembre: publicació de la llei per la qual es permetia l’edició d’almanacs i calendaris per el 1856. |
| 1856 | Antoni Maria Morera i Colom, rebesavi de l’actual editor, edita el Calendario Histórico Universal y Perpetuo que és un tractat que ensenyava la manera de fer calendaris. El ven per tota la Península i a molts països iberoamericans. Publicació, entre d’altres almanacs, del Calendari del Pagès per el 1856 editat per l’Institut Agrícola Sant Isidre de Barcelona i imprès per Antoni Brusi. |
| 1860 | Juan Llorens posa una impremta en el seu establiment.La Casa Llorens del carrer de la Palma de Santa Caterina nº 5 publica el primer Calendari dels Pagesos per el 1861. |
| 1864 | Antoni Maria Morera construeix la seva casa-torre en uns terrenys de Gràcia i annex a la casa la Capella de la Mare de Déu de la Salut, la qual donà nom al que seria posteriorment el barri barceloní de La Salut. |
| 1866 | Antoni Maria Morera publica el Calendario Industrial y Mercantil para el año 1867. |
| 1875 | Antoni Maria Morera publica el PRIMER CALENDARIO EL ERMITAÑO de los Pirineos por el astrólogo Fray Ramon per a l’any 1876. |
| 1883 | Antoni Maria Morera publica el Nuevo Sistema Planetario |
| 1889 | El reconegut Celestí Sadurní signa la planxa del tradicional gravat de la portada. |
| 1893 | Antoni Ma Morera mor i deixa com hereu del negoci el seu fill Joan Baptista Morera. |
| 1894 | Litigi pels drets de propietat del calendari de El Ermitaño amb el sr. Antonio Millat propietari de la botiga de paperereia del successors d’Antoni Bosch. |
| 1895 | L’Audiència de Barcelona sentencia contra el sr. Millat. |
| 1910 | Apareixen per primera vegada al Calendari els gravats dels mesos dibuixats per Pacià Ross i gravats per Casals i els tradicionals gravats de festes majors, fires i mercats signats per Pere Argemí. |
| 1927 | Es fa una edició del Calendari per vendre’s a “Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Reino de León, Aragón i Reino de Valencia” amb una portada diferent. En aquest cas amb un gravat de portada diferent signat per Argemí. |
| 1936 | Degut a l’estat revolucionari i anticlerical que viu el país, el Calendario del Ermitaño per el 1937 passa a dir-se El Solitario de los Pirineos i el gravat de la portada canvia la imatge de l’ermità per la d’un astròleg. No publica el santoral, sinó “efemérides”. |
| 1940 | Inici del règim i la repressió franquista. La publicació del Calendario del Ermitaño per al 1940 recupera la imatge de la seva portada anterior, reincorpora el seu caràcter religiós i publica la crònica d’alguns esdeveniments obligats a la servitud del règim. |
| 1976 | S’edita un número extraordinari amb motiu del seu centenari. |
| 1975 | El senyor Estanislau Tomàs Morera, nét del fundador del Calendari de l’Ermità, compra els drets del Calendari dels Pagesos. |
| 2014 | Mor Estanislau Tomàs Morera i els fills continuen amb la tradició familiar complint el 140 aniversari de la seva edició ininterrompuda. |
| 2015 | Norbert Tomàs Bilbeny crea el segell editorial Edicions Morera, en record del cognom familiar. L’editorial és l’actual editora del calendari. |
| 2016 | El calendari es tradueix al català com a Calendari l’Ermita i rep un nou impuls, tot mantenint la seva singularitat. |
| 2016 | Es crea la Col·lecció l’Ermità, un conjunt de llibres sobre temes de cultura popular i tradicional, astronómica o agraria. |
| 2016 | Surt la Ratafia de l’Ermità, una ratafia singular associada a la marca de l’Ermità. |
| 2021 | Edicions Morera impulsa l’exposició “Per no perdre el temps” dedicada als calendaris tradicionals. La mostra de caràcter itinerant posa en relleu la pervivència del Calendari de l’Ermità. |
| 2024 | Edició extraordinària del calendari (Calendari l’Ermità 2025) per celebrar els 150 anys de trajectòria ininterrompuda. |

