Guisats del frare

La tipologia dels àpats frarescos

Els plats que  eren servits al refetor dels frares solien ser molt austers i pobres, i habitualment amb una marcada preferència per les verdures i els llegums, com ara les cols, espinacs, pèsols, fesols, cigrons i faves. Tot i la senzillesa d’aquestes hortalisses, els frares les sabien guisar força bé per al gust de la bucòlica, o art de la cuina, tal com escriví l’any 1756 el caputxí Jacint de Sarrià  qui, a propòsit dels espinacs, manifestà que “los Espinachs són també emulients, casi la mateixa qualitat de las Bledas, però no serveix al ús de la medicina; solament serveix per lo gust de la bucòlica”; (Tractat o llibre, ff. 139-140).

Tàperes

Tàperes

Els frares caputxins solien acompanyar les amanides amb olives salades i tàperes, tot i que, a propòsit de les tàperes, escriviren que  “perturban lo ventrell y són dañosas y donan set; però si se menjan cuitas són bonas per lo ventrell,” i que les faves guisades “reynflan y engendran ventositats, y són dificultosas de digerir y donan somnis terribles”, mentre que “los ciurons fan bon ventrell” i, per això, preferien adobar i confitar les sements de les caputxines com a substitut de la tàpera.

 Pel que fa als aliments més comuns menjats pels frares dels antics convents de caputxins de Catalunya, aquests solien consistir en el consum sovintejat de pa (d’ordi, de sègol i, a voltes, de farina de blat) i  vi; peix fresc (sardina, pagell, congre, tonyina) i salat (bacallà, arengades i també tonyina i congre sec); menuts i freixures (peus, llengua, tripa i, també, la perdiu dels animals escorxats). Esporàdicament els frares menjaven carn de bou i de moltó (i en les grans solemnitats, d’anyell o vedella); cansalada; arròs i llegums (faves, pèsols, cigrons, fesols o mongetes); pasta eixuta (fideus i macarrons); sèmoles; fruita verda (taronges, pomes, prunes i cireres) i també fruita seca (ametlles, avellanes, nous, castanyes); ous i xerigot, que avui en diríem “llet desnatada” que s’adquiria, ocasionalment, i només per als religiosos delicats de salut.

.

Fra Valentí Serra de Manresa,

És religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus