Santoral

Sant Sebastià, advocat contra la pesta i epidèmies

.

El 20 de gener se celebra, de manera conjunta, la memòria dels màrtirs del Papa sant Fabià i del militar romà sant Sebastià, tot i que el record del màrtir Sebastià ha assolit una major popularitat, car des de temps immemorial és invocat pels fidels com advocat contra la pesta en nombroses poblacions, especialment a partir de l’any 680 quan una horrible epidèmia s’estengué a Roma, Pavia i a nombroses ciutats d’Itàlia.

El papa Fabià, després d’organitzar l’església de Roma en set districtes sofrí el martiri l’any 250, mentre que el soldat Sebastià, identificat com a cristià, després de negar-se a sacrificar als ídols fou lligat a un arbre i assagetat, però no arribà a morir, car els encarregats d’executar l’ordre el deixaren malferit ple de dards, tal com apareix en la iconografia. L’any 288, Sebastià, una volta guarit es presentà a l’emperador Dioclecià per denunciar-li els seus crims contra els cristians i llavors fou condemnat a la tortura dels assots fins a morir.

Devoció a Catalunya

A Catalunya la devoció a Sant Sebastià es remunta als segles X i XI, però no es consolidà fins als segles XV, XVI i XVII, quan el nostre país es va veure afligit per les pestes. Fou quan foren dedicades nombroses capelles al sant i, alhora, comptà amb vots de vila per a deslliurar-se de la pesta i les epidèmies. El culte a Sant Sebastià, a partir del segle XVII, “rivalitzà” amb el de Sant Roc ―que se celebra el 16 d’agost— que també esdevingué advocat i protector contra la pesta i els mals contagiosos. Aquest co-patronatge de Sant Sebastià i Sant Roc contra les epidèmies, resta palès en alguns versets populars com aquests que diuen:

Sant Roc i San Sebastià 

guarden de pesta i de pecar, 

i Sant Sebastià i Sant Roc 

guarden de pesta i de foc.