Diorama fet pel badaloní Bartomeu Majoral Domingo amb figures de la gran escultora Montserrat Ribas, una referent en la producció de les millors figures que es realitzen avui en dia.

.

Cultura i tradicions

El missatge del pessebre en el segle XX.

Sobre les interpretacions de la representació del pessebre hi ha un debat. En els nostres dies de forta laïcització, malgrat tot, moltes llars posen el pessebre a casa seva. Però com es representa i quins elements i figures s’hi posen?

Se’ns ofereixen moltes mostres públiques de pessebres: les de les associacions de pessebristes, la dels comerços, dels ajuntaments i de les entitats públiques. Alguns s’esmercen en demostrar el seu virtuosisme artesanal i artístic en la seva representació, d’altres l’exposen per un compromís amb la cultura tradicional del nostre país, i d’altres miren de presentar el fet pessebrísitic amb noves interpretacions i amb noves representacions (i adoctinament ideològic, si cal). D’aquí ve sempre la polèmica sobre l’exposició del pessebre de la Plaça Sant Jaume de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha gustos per a tothom, però com diu el folklorista Amadeu Carbó, l’únic que ha de tenir el pessebre perquè ho sigui, al marge de les innombrables representacions plàstiques que es puguin fer servir -totes són legítimes-, és la representació de la Sagrada Família acompanyats del bou i la mula.

Perquè pervisqui el costum i la tradició de fer pessebres a les llars, segons el franciscà Fra Valentí Serra de Manresa, cal fer servir els elements naturals que trobem a la natura del nostre territori que ajuden a bastir-lo de forma fàcil i senzilla, sense artificis, és a dir, el pessebre de suro i molsa, en un paisatge que ens és proper, lluny de  representacions orientalitzants. I totes les figures que l’integren venen a representar un petit univers, el simbolisme de les quals ens l’explica magníficament al seu llibre Entrem dins del Pessebre (Col·lecció l’Ermità, 15).

.

---

Exposició recomanable

XIX Biennal del Pessebre de Barcelona

En el marc de les activitats que s’organitzen amb motiu del 800 aniversari del primer pessebre representat a Greccio per Sant Francesc, hi ha l’exposició, més que recomanable, de la XIX Biennal del Pessebre de Barcleona. (al Reial Cercle Artístic, c/ dels Arcs, 5 de Barcelona). És una exposició de magnífics diorames de pessebres bastits per pessebristes procedents de molts indrets del territori català i de nombroses associacions pessebrístiques. Entre els clàssics paisatges pirinencs, rics interiors de cases de pagès, estables, cellers, o bé paisatges orientals amb grans temples egipcis o la ciutat jordana de Petra,… -tots ells d’una excel·lentíssima qualitat-  també hi trobem noves interpretacions que ens apropen el pessebre a la nostra cultura, més o menys llunyana o radicalment propera i contemporània que ens interpel·len a la reflexió.

.

Escenaris diversos i contemporanis

Són magnífiques les representacions de la presentació de Jesús al temple que un pessebrista l’inclou a l’interior d’una esglèsia romànica amb les pintures al fresc a la volta de l’absis o bé la representació de la monumental portalada romànica i l’interior de l’esglèsia de Ripoll. També el que respresenta l’escena de la inscripció de Josep i Maria al registre civil en un ambient d’un carrer del barri de la Ribera abans de ser destruït el 1714.

Però els que assenyalen una nova via d’interpretació -encara que dins del llenguatge de la representació en forma de diorama i de figures fetes “al palillo”- són els que representen l’escena del naixement del nen Jesús, Sant Josep i la Mare de Déu sota un pont de formigó en la forma més genuïna d’uns marginats socials. O bé el que els sitúa refugiats dins del vestíbul d’un banc on hi ha els primers ciutadants que s’apropen a mirar l’escena, però que un altre, indiferent al moment, està treient diners d’un caixer automàtic. O bé, el que representa la Sagrada Familia refugiada en la platea d’un teatre abandonat en ruïnes en què la bocana escènica s’obre a un paisatge desolador de gran destrucció  que ens recorda el de les guerres que estem presenciant a Ucraïna o a Palestina, és a dir, els “actors” han traspassat l’espai de representació per fer-se realitat contemporània.