Per Sant Esteve, cadascú a casa seva…
.
El dia després la solemnitat del Nadal se celebra litúrgicament la diada de Sant Esteve, diaca de la primitiva església que fou lapidat pels jueus a la ciutat de Jerusalem just dos anys després de la crucifixió de Crist, segons la testimoniança aplegada per Sant Lluc en el llibre dels Fets dels Apòstols. La detenció, procés i execució d’Esteve té moltes semblances amb el procés i mort de Jesucrist que, com Ell, fou també occit in odium fidei fora dels murs de la ciutat i, semblantment, durant el martiri pregà pels seus botxins (Ac 7, 54-60).
La tradició litúrgica col·loca la celebració de la festa de Sant Esteve immediatament després de la festa del naixement del Salvador per tal d’assenyalar que el protomàrtir Esteve moria apedregat quan l’Església tot just naixia i encara es trobava “en el bressol”. D’ací que Esteve formi part dels comites Christi, aquells sants que formen part de la comitiva del Verb fet carn i aparegut en el món per Nadal, junt amb sant Joan Evangelista –teòleg del Verb– i dels Sants Innocents; aquell grup d’infants màrtirs que formen part de la coorta cohors, la cohort con-nascuda amb el Crist.
A Catalunya la festa de Sant Esteve gaudeix d’uns trets molt peculiars directament vinculats a la institució familiar ja que, després d’aplegar-se de manera ampliada tot el “clan” familiar el dia de Nadal a redós de la taula en el mas d’origen, l’endemà, abans de procedir cadascú a retornar al nucli familiar de la respectiva llar hi havia, encara, un nou àpat que es guisava amb les restes del dia anterior –talment una veritable mostra de cuina d’aprofitament– i que consistia en prendre el brou de Nadal reescalfat seguit d’una bona arrossada feta amb les restes del dia anterior. Actualment aquesta “cuina d’aprofitament”, perviu en els ja tradicionals canelons, elaborats amb la carn sobrant de l’àpat nadalenc del dia anterior. Aquest fet, d’alguna manera, explica aquella dita popular que diu “per Nadal, cada ovella al seu corral i per Sant Esteve, cadascú a casa seva”, puix que al Principat, des del molt llunyà segle IX, en època carolíngia, la diada de Sant Esteve s’ha considerat un dia festiu dedicat al retorn de cada família a la respectiva llar després del dinar.
A casa nostra els fadrins, brocaters, sellers i picapedrers tenien a Sant Esteve com a patró i era invocat contra el mal de pedra. Al bisbat de Girona compta amb una quarantena d’esglésies dedicades a Sant Esteve i a la ciutat de Barcelona existí la confraria “dels Esteves”, integrada els freners, brocaters i sellers, ubicada al carrer de la Freneria, darrera mateix de la catedral. Pel que fa als bisbats de Vic i de Solsona cal fer esment de les celebracions de la festa de Sant Esteve tingudes anys passats a Talamanca, Castellar d’Aguilar de Segarra, Navès i Olius i, molt particularment, a la baronia de Bagà. Cal recordar que Sant Esteve fou posat com a patró de l’antiga Colònia Soldevila a Balsareny, una població on, tradicionalment, sant Esteve hi és força venerat.
El gravat que, a guisa d’il·lustració, acompanya aquestes ratlles fou estampat l’any 1831 per Pere Maimó, a Barcelona, a petició dels sellers de la confraria dels “Esteves”.
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins
