Remeis de l’Ermità

La calèndula és cicatritzant i antireumàtica

 

La calèndula (llat., Calendula officinalis; cast., maravilla), és una planta que a Catalunya es coneix, popularment, com a boixac. El seu nom científic semblaria que prové de Kalendae (és a dir, el primer dia del mes, car és una planta que, pràcticament, floreix cada mes al llarg de tot l’any). Aquesta planta es propaga de manera espontània en els camps i erms i és una herba remeiera oficinal puix que entra en molts preparats dels antics apotecaris. De la calèndula s’empra, preferentment, la flor i la fulla com a medicament antireumàtic, i també com a remei estimulant de la digestió, per a calmar la tos, com a sudorífic, com a cicatritzant, per a temperar les picades d’insecte i, sobretot, és usada externament en èczemes i altres malalties de la pell.

Els antics frares caputxins del convent barceloní de Santa Madrona escriviren, a propòsit de la calèndula, que:

“Esta planta se usa siempre en estado tierno y viva, ya que seca pierde todas sus propiedades. Sus hojas machacadas y aplicadas en cataplasmas y colocadas sobre los tumores blancos o llagas escrofulosas modifican notablemente el progreso de curación, que es rapidísimo. Al mismo tiempo debe el enfermo tomar alguna infusión preparada con sus flores. También favorece la segregación de la orina y del sudor”; (Pócimas de capuchino, 49).

 

El prestigiós botànic i estudiós de les propietats remeieres de les plantes, el Dr. Pius Font i Quer (†1964), a propòsit de les virtuts emmenagogues de la calèndula borda, o de camp (llat., Calendula arvensis) –una planta que sol créixer espontàniament a les vores dels camins i ens els sembrats–, escriví que no només s’empra la flor del boixac

“sino toda la planta en forma de tisana para regularizar la menstruación, y como no es tóxica, puede prepararse tan concentrada como se quiera” (Plantas medicinales, 598).

D’aquesta variant de la calèndula fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, seguint la tradició rural catalana,l’anomena llevamal, ja que és usada per a deturar les hemorràgies i cicatritzar les ferides.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins i autor del llibre “Tornar als remeis de sempre” 

.

Boixacs 2

© Norbert Foto