Els primers ous de xocolata de la mona de Pasqua

.

Quan arriba la Setmana Santa, com passa amb altres festes i celebracions assenyalades, els mitjans de comunicació volen explicar els perquès de la celebració, i aquí tiren de veta de la informació que troben a les pàgines de Google, Viquipèdia i ara la no sempre fiable IA. Llavors, buscant veracitat, en alguns casos entrevisten a persones implicades amb els fets, el sector o els oficis, que aporten una informació molt més fiable i fonamentada.

És així com el nostre autor d’èxit, Amadeu Carbó, reconegudíssim folklorista, figura a totes les agendes dels mitjans i és entrevistat reiteradament quan arriben festes tradicionals com Tots Sants, Nadal, Sant Joan o Corpus. Les seves aportacions ofereixen valuoses referències culturals i reflexions que ajuden a entendre la nostra cultura festiva i identitària.

Aquests dies de Setmana Santa, s’escau parlar d’un dels seus elements més populars: la mona de Pasqua, així com del seu origen i dels costums que envolten aquesta dolça tradició. Molts es fan preguntes com ara fins a quina edat es regala la mona, quin és el seu significat, quants ous ha de portar o com eren les primeres mones, les més tradicionals. A aquestes qüestions dona resposta un altre autor mediàtic d’Edicions Morera, fra Valentí Serra de Manresa, en el capítol dedicat a la gastronomia del seu llibre Passió per la Setmana Santa (Col·lecció l’Ermità núm. 13).

Els primers ous de xocolata arriben a Barcelona

Aprofundint en el tema de la mona de Pasqua, hi ha qui s’ha afanyat a posar data i nom a la invenció dels ous de xocolata, tot situant la seva aparició cap a l’any 1930. Tanmateix, un altre autor reconegut i singular d’Edicions Morera, el senyor Marcel·lí Virgili, va fer una aportació destacada a aquesta qüestió en el seu llibre La xocolata. Una aventura catalana (Col·lecció l’Ermità núm. 16). Tot i el seu caràcter rondinaire, el senyor Marcel·lí no deixa de ser un gran savi i va esbrinar que els primers ous de xocolata van aparèixer abans  del que es pensava: a Barcelona se’n pot documentar la presència ja a la dècada dels anys vint. Així ho explica en el capítol “La xocolata popular”, quan parla de les mones:

“En aquesta dècada dels anys vint van aparèixer els primers ous de xocolata fets amb motllos metàl·lics que arribaven de França (tot i que aviat se’n van afaiçonar aquí). Sembla que els primers a fer-ne van ser els de la pastisseria Massana del carrer Ferran. De seguida van arribar també motllos que representaven gallines i conills i, seguint la dèria, algunes figures fetes amb crocant es van començar a banyar amb xocolata, sobretot casetes, carros i qualsevol altra cosa singular segons la traça del pastisser.

Les primeres figures fetes només de xocolata són d’abans de la guerra i les va fer un home considerat el “pare” de les mones de xocolata: Lluís Santapau Egea (1906-1993), un pastisser de Vinaròs que va anar a Barcelona (son pare n’era) i va aprendre l’ofici de pastisser…”

I il·lustra la seva afirmació amb un testimoni gràfic d’aquesta època: un dibuix de Joan C. Junceda publicat a la revista infantil En Patufet el 6 de setembre de 1924 (reproduït al capdamunt d’aquest article).