.
Continuem il·lustrant les dites de cada mes del 2026 amb les imatges que acompanyen l’almanac La Esquella de la Torratxa de l’any 1905, obra del gran dibuixant Pere Inglada (1881-1958).
Artista que s’emmarca en el Noucentisme i va col·laborar en diverses revistes satíriques del moment com La campana de Gràcia, Papitu, Revista nova, Cu-Cut! i La esquella de la Torratxa. Quan col·laborà en aquesta darrera, Pere Inglada tenia 24 anys i aquests dibuixos, que signava com YDA, van ser molt apreciats. Com anirem veient, les imatges s’aparten de les arquetípiques que en els calendaris antics representaven les feines pròpies del camp en cada mes de l’any i passen a ser unes evocacions d’escenes de la vida de personatges burgesos, amb vestits elegants, emmarcades en el temps climàtic de cada moment. Amb un to irònic o burlesc, escenes dinàmiques on apareixen de vegades els cavalls (un dels seus animals preferits).
Pere Inglada, a la seva mort, va deixar instituït el Premi de dibuix Ynglada-Guillot (amb el cognom de la seva esposa) que avui encara perviu. Vegeu: Fundació Inglada-Guillot.
Al·legories de l’abril
En les al·legories del mes d’abril, en els calendaris tradicionals s’acostumava a representar el fenòmen de la pluja, amb escenes de persones caminant a peu amb el paraigua a la mà. Va ser molt coneguda la imatge del pagès fent camí amb paraigua muntat dalt d’un burro i acompanyat per un gos. En el cas de la il·lustració de Pere Inglada, es mostra també la pluja però qui porta el paraigua és un home de classe benestant, habillat de genet i muntat dalt del cavall, com hem dit abans, un dels animals preferits del dibuixant..
