.
El Calendari de l’Ermità i el canvi d’horari
Coincidint amb el canvi d’horari d’estiu 2025 del proper diumenge 30 de març – en què haurem d’avançar el rellotge una hora a la matinada, de les 2h a les 3h- hem fet un petit repàs del perquè d’aquesta mesura i la seva aplicació, tot recollint com el Calendari de l’Ermità n’ha estat testimoni.
En la Crònica Anual publicada al Calendari de l’Ermità del 1920 es fa constar que el 4 d’abril de 1918 (just després de la Primera Guerra Mundial), per primera vegada es disposa a Espanya que els rellotges s’avancin una hora.
A la Vikipèdia s’explica que hi hagué dos períodes en què la mesura es va suspendre: entre el 1920-1925 i el 1930-1936. Però això no és del tot ben cert ja que novament la Crònica Anual del Calendari de l’Ermità fa constar que el 17 d’abril de 1924 es reprèn a Espanya la pràctica d’avançar l’hora.
Els primers en pensar en un canvi d’horari
Una de les primeres persones en pensar en els beneficis d’aprofitar les hores de claror al matí durant l’estiu va ser Benjamin Franklin. La idea la va tenir el 1784 durant la seva estada a París mentre feia d’ambaixador dels EE.UU. Quan un dia, casualment, es va despertar cap a les 6 del matí, va observar la gran claror que hi havia a la habitació i va pensar en el gran estalvi energètic -en aquella època d’espelmes- que suposaria llevar-se una hora abans. Així ho va explicar en una carta que va enviar de manera anònima al diari The Journal de París en la qual, el polític i científic, suggeria que es toquessin les campanes de les esglésies a l’alba com a mètode perquè tothom es llevés a la mateixa hora!
El 1907, la idea de Franklin també va ser defensada pel constructor anglès William Willet, autor d’un pamflet anomenat El desaprofitament de la llum del dia, en què suggeria que els rellotges havien de ser avançats vuitanta minuts al mes d’abril i ser endarrerits la mateixa quantitat de temps al setembre.
Com ja hem dit, no va ser fins la Primera Guerra Mundial quan les idees de Franklin i Willet sobre el canvi d’horari i l’estalvi energètic es van portar a la pràctica,. Així, el 30 d’abril de 1916 Alemanya va implantar oficialment avançar els rellotges una hora amb l’objectiu d’estalviar el consum de carbó. Aviat la mesura es va estendre a altres països europeus i des de llavors es va mantenir però de manera intermitent i desigual.
Va ser el 1974 quan els Estats Units i molts països europeus, en el context de la Primera Gran Crisi del Petroli, van adoptar el canvi d’hora de manera ininterrompuda.
1980. El canvi d’horari s’unifica a la UE
Sis anys més tard, el 1980, la Unió Europea va unificar les dates del canvi horari per tal d’evitar desajustos entre els seus països membres. Així es va establir que els rellotges s’avançarien una hora el darrer cap de setmana de març, i s’endarrerien aquesta hora el darrer cap de setmana d’octubre.
Val a dir que el Calendari de l’Ermità i la seva Crònica Anual -una secció que, any rera any, recull els fets i notícies nacionals i internacionals més destacables succeïdes en els darrers 12 mesos- són testimoni de bona part d’aquests fets, recollits amb rigor i precisió.
El Calendari de l’Ermità trobareu informació astronòmica relativa a sortides i postes diàries de Sol i Lluna, eclipsis, canvi d’hora… una informació fiable, que s’actualitza i revisa cada any.
