.

 Sant Galderic, patró de la nostra pagesia 

Sant Galderic és un dels patrons de la pagesia de casa nostra, particularment de les terres del Rosselló. Antigament ho havia estat St. Blai, mentre que els Sants Abdon i Senen Abdon i Senén, “sant Nin i sant Non”  són els patrons dels hortolans; Sant Medir ho és dels pagesos de Barcelona i del Vallès, mentre que Sant Isidre ho és de tota la pagesia hispana. La festa de Sant Galderic s’escau el dia 16 d’octubre, quan s’ha acabat la verema i totes les terres, pràcticament, han estat llaurades i els cereals sembrats. Segons la tradició Galderic era fill de Tolosa de Llenguadoc, i fou canonitzat l’any 990 durant les sessions del Concili provincial de Narbona. Atesa la seva enorme fama de taumaturg, les seves relíquies foren dutes al Rosselló i venerades a partir del 1014 al monestir de Sant Martí del Canigó per disposició del comte Guifré II de Cerdanya, on hi foren guardades fins que l’any 1654 es produïren importants batalles al Rosselló i fou quan es determinà d’enviar les relíquies del sant pagès al monestir barceloní de Sant Pau del Camp, on hi romangueren fins l’any 1902, any en què foren retornades al Canigó, ran de la restauració del cèlebre monestir animada pel bisbe de Perpinyà Mons. Carselade du Pont.

La tradició religiosa del nostre poble atribueix molts miracles a Sant Galderic. Per exemple, s’explica que havent ordenat el sant als seus mossos que fessin la batuda del blat aprofitant que el dia era completament serè, en començar la tasca el cel s’ennuvolà i es girà un temporal tant fort que, en veure perillar, la collita Sant Galderic es posà a pregar devotament fins que el temps s’asserenà. Però el serè nomès s’esdevingué damunt l’era on estaven esteses les garbes de la collita de Sant Galderic, mentre que a la rodalia hi caigué tanta aigua que féu impossible la batuda del gra a les eres dels masos veïns, tal com es recull en la lletra d’uns antics goigs de l’any 1627:

“Volgué Déu omnipotent,

en temps de gran tempestat,

que vostra era y forment,

tingués gran serenitat,

per a que vist lo miracle,

tots a Vós respectassen”.

Fou mot popular a casa nostra l’anomenada “alenada de Sant Galdric” així dita pels pagesos per referir-se a les pedregades violents; una expressió que vindria del fet que uns veremadors rossellonesos es mofaren de les prèdiques de Sant Galderic, i li manifestaren que ells no tenien altre déu que el vi que duien en llur barral. Fou llavors que Galderic, indignat, alenà damunt del barral i, el vi, començà a fer bromera i sobreeixir fins enfilar-se al cel, on es formà al moment una espessa nuvolada i tot seguit caigué una forta pedregada, amb unes pedres com ous de gallina que arrasaren totes les vinyes del Rosselló. Davant d’aquest fet tan extraordinari, els vinyaters es convertiren al cristianisme i, encara avui,  quan cau una forta pedregada es fa esment de “l’alenada de Sant Galdric”…

Nombrosos prodigis atribuïts a Sant Galderic foren recollits per fra Reginald Poch, religiós dominic professor de filosofia a Perpinyà en el seu interessant Compendio de la vida, muerte y milagros de los gloriosos Labradores San Galderique de Canigou y San Isidro de Madrid; interessant obra de caràcter hagiogràfic estampada per Lluís Roure a Perpinyà l’any 1627.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins