El donzell és aperitiu i té moltes propietats estomacals
.
El donzell o herba santa (llat., Artemisia vulgaris i Artemisia absinthium; cast., ajenjo) és una planta remeiera anomenada també encens i és molt estimada ja des de molt antic per les seves nombroses propietats terapèutiques. Fa una flor groga d’olor intensa i de gust amarg que forma part destacada del vermut (que és el nom germànic del donzell: wermuth). El donzell cal collir-lo quan està florit i s’ha d’assecar a l’ombra. Aquesta planta la trobem esmentada en un papir d’Egipte del segle XVII, a.C. Fou una herba remeiera molt apreciada pels egipcis, celtes, grecs i romans per les seves grans propietats, especialment estomacals, puix que estimula la secreció de sucs digestius. A més, el donzell és també un excel·lent remei per a les malalties de la melsa i del fetge. El seu nom científic és el d’Artemísia (deessa grega, filla de Júpiter, que els romans en deien Diana) car, alhora, l’artemisa és també una herba remeiera força útil per a provocar l’evacuació del menstru.
A la ruralia de Catalunya se solien penjar en els corrals i estables de les masies alguns manats de donzell i d’olivarda per tal d’atrapar-hi les mosques. De la fulla i flor del donzell macerats amb vinagre se’n fa un poderós estomacal i vermicida, però que cal prendre amb molta moderació i no fer-ne un ús perllongat, i amb cataplasmes calents de donzell se solien temperar, de manera força eficaç, els dolors reumàtics i articulars.
A Catalunya del donzell se’n diu també absenta, i s’empra per a fer licor aperitiu molt fort del mateix nom: absenta. El donzell és una herba remeiera molt bona per a les afeccions d’angines i mal de coll. Aplicat en cataplasmes calents, calma els dolors del poagre i els dolors articulars produïts pel reumatisme i, tal com escriví l’any 1751 fra Jacint de Sarrià, l’absenta és un bon vermicida, puix que “menjada ab mel mata los cuchs, però no se pot usar massa perqué ofèn lo ventrell y dóna dolor de cap”; (Herbas y sas virtuts, f. 155). Fra Antoni Castell, apotecari del Monestir de Montserrat, l’any 1592 publicà una recepta per a elaborar l’aixarop de donzell:
“Xarave de abstinthio. Tomen los axenssios –que vulgarmente llamamos acá donzell—con vino blanco y çumo de membrillos encima de rescoldo cerca de 24 horas. La coladura sea clarificada con el açúcar o miel antes espumada” (Theórica y pràctica de boticarios, ff. 40-41).
Fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, per afavorir la digestió sol recomanar l’aixarop de donzell, amb efectes molt beneficiosos pel ventrell.
Fra Valentí Serra de Manresa
arxiver dels caputxins i autor del llibre “Tornar als remeis de sempre”
