.

Santoral

..

Sant Aleix, patró de pelegrins i pidolaires

La figura de sant Aleix històricament cal situar-la en el segle V, a les acaballes de l’Imperi romà d’occident, en temps de Flavi Honori (anys 395-423). Segons una venerable tradició, es diu que sant Aleix, fill de noble família, fou obligat per ordre del seu pare Eufemià, senador de Roma, a casar-se amb Sabina, una bella donzella de l’aristocràcia romana. Tanmateix, el jove Aleix abandonà la seva muller la mateixa nit de noces, i anà com a pelegrí als llocs sants. Retornat de Terra Santa, Aleix començà una vida itinerant vivint de l’almoina i, establert de nou a Roma, portà una vida oculta i ascètica durant disset anys en la seva pròpia casa, on havia estat acollit com a pidolaire pel seu propi pare, sense ser reconegut. Allí hi féu de criat, allí hi visqué ignorat de tothom dormint a sota l’escala de la casa paterna, duent una vida cristiana molt penitent i pietosa.

A Catalunya, sant Aleix ha gaudit d’una enorme popularitat i fou el patró dels pelegrins i captaires i, àdhuc, formà part de l’argument d’algunes peces de teatre medieval de caràcter hagiogràfic. Encara a la població de Reus es representa el ball de sant Aleix, amb melodia i coreografia pròpies.

A la capella de sant Miquel del monestir de Pedralbes, el pintor Ferrer Bassa dedicà part d’un fresc a sant Aleix. Són nombroses les edicions de goigs i narracions de la seva vida (amb nombroses edicions de caràcter popular) que era llegida als infants com a lectura edificant.

La seva festa litúrgica s’escau el 17 de juliol.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

.

Representació de Sant Aleix. A Alcoi, hi ha una dita que diu “Patir més que sant Aleix davall l’escala”, referida a quan una persona pateix molt (veure: Les nostres comparances)

.

👉 Veure també Sant Aleix, servita (17 de febrer)

.