Santoral

Mare de Déu del Carme

.

La devoció a la Mare de Déu del Carme té un origen molt llunyà que es remunta al segle XIII quan, procedents del Mont Carmel, arribaren a Europa, junt amb els croats, els primers frares carmelites. L’any 1245 aquests frares reberen l’aprovació del papa Innocenci IV. La devoció a la Mare de Déu del Carme, invocada com a patrona pels pescadors i mariners és, en l’actualitat, una de les advocacions marianes més popular i més estesa en tota la cristiandat ja que, segons la promesa de la Mare de Déu feta a Sant Simó Stock el dia 16 de juliol de 1251, a tots els fidels cristians que portin l’escapulari del Carme i que s’encomanin a la Mare de Déu, aquesta els alliberarà de les penes del Purgatori, on els dissabtes hi acudirà a rescatar-los. Aquesta promesa de la Mare de Déu fou confirmada posteriorment per la butlla Sabatina que el papa Joan XXII, que signà el dia 3 de març de 1322.

Atesa la llarga presència dels frares carmelites a la Barcelona del Raval, amb el carrer principal que duu el nom de carrer del Carme, se celebrava el dia 16 de juliol per la Mare de Déu del Carme la festa major del Raval, tal com ho explica detalladament el folklorista Aureli Capmany, que narra la celebració de la fira de timbals i altres joguines que se situava en l’ esmentat carrer del Carme, diada en que hi havia el costum barceloní de menjar pollastre amb samfaina.

Són molt nombrosos els miracles atribuïts a la poderosa intercessió de la Mare de Déu del Carme, tants, que el religiós carmelita fra Joan Àngel Serra, féu estampar a Girona, a cura de Narcís Oliva, el recull titulat Llibre dels miracles de Ntra. Sra. del Carme on, entre altres, explica com el 12 de 1748 Pau Vaguer, de Barcelona, fou guarit de reumatisme per intercessió de la Maria Santíssima:

“Trobant-se Pau Vaguer, Cirurgià del Col·legi de Barcelona, ja de  molt temps postrat y com a tullit en lo llit per causa de un gran romatisme que de contínuo lo tenia en clamors y suspirs, començà a implorar lo auxili de la Verge SS. del Carme, de la qual era molt devot y portava lo seu S. Escapulari, y los de casa [seva] li digueren que avivás la fe, pues era aquell dia especial de la Verge SS. del Carme per ser lo segon diumenge de maig en que se fa la pomposa Professó del S. Escapulari. Al passar per devant de sa casa lo avisaren; [Pau Vaguer] avivá la sua devoció y esperança en que lo deslliuraria de aquell pesadíssim dolor. Lo viu desitg de veurer a la Verge SS. lo esforçà a saltar del llit y acercar-se a la finestra quan, improvisadament, se sent libre y curat, per lo que, y desfent-se en tiernas llágrimas, li doná repetidas grácias. Succehí als 12 maig 1748 y consta en el llibre de favors de N. Sra. del Carme” (Llibre dels miracles, 239-240).

Com ja és habitual en aquestes breus notes històriques, les acompanyo amb un gravat popular català de la Mare de Déu del Carme, bella mostra de com aquesta iconografia mariana ha marcat el nostre art popular.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus