L’hortet del frare

El guaret, un temps per fer reposar la terra

 

Els mesos d’hivern són especialment aptes per a fer reposar la terra i deixar-la a guaret (cast., barbecho), per tal de fer-la receptiva als nous conreus. Pel que fa a la preparació de la terra dels horts i jardins, els antics caputxins escriviren que:

 «La bondat de la terra se coneix per los bons fruits que produeix. Lo color més ordinari de una terra bona és lo gris que tira a negre. La preparació de terra per a flors és un terç de sauló y d’arena, y dos terços entre terra y fem. Lo ordinari és fem de bou y mula sens pallas, se pisona bé y se rega […] Lo terrer presta apoyo y principis nutritius a les plantes. Per això, si ofereix poca consistència no poden viurer en ell plantes de gran talla, sinó les de tronch arrossegadís. L’aigüa obra com aliment y com a disolvent de les substàncies nutritives.» (BHC, Lo jardiner hortolá, I-4)

I pel que fa al temps i la manera de sembrar les sements o llavors, els hortolans caputxins indicaren que:

«Avans de sembrar se han de reconéixer las llavors y veurer si són bonas. Se proban tirant-las a l’aigua; las que van al fons són bonas, y las dolentas són las que nedan, las cuals se han de llançar, com també las que se troban áridas, gastadas, alteradas o rosegadas de ratas. Quan las llavors són grossas y duras, se posan en remull vint-i-quatre horas antes de sembrar-las, perqué se inflen y entendrescan, així naixen més aviat. Lo temps en que se sembra la major part de llavors és la primavera y tardô[r]. A la primavera se sembran las plantas anuals que són més delicadas del fred, y a la tardô[r] las altras. Disposada la terra per sembrar, se tiran claras las llavors perqué las flors sian més hermosas. Després se cubreixen las llavors ab un dit de terra que se deixa caurer de un purgador, [y] luego se arruixa si se coneix que no ha de plourer.» (BHC, Lo jardiner florista,II-2),

que és una bona manera de garantir la humitat del terrer de les hortes.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins