Sant Isidre i la pagesia catalana
.
A propòsit de sant Isidre, l’any 1913 -ja fa més de cent anys!- el jesuïta català, pare Joan Serrat, escriví que «per tots els indrets de nostra aimada Catalunya trobareu que és honrat Sant Isidre Llaurador, celestial patró dels pagesos. A totes les parròquies camperoles hi té el seu altar on veureu el Sant pagès amb una mà sobre la rella de la llaura, mentre a l’altra hi porta un manat d’espigues, que cada primavera renoven els majorals, quan s’acosta la festa de sant Isidre. En aquelles mans ferrenyes, cansades d’aixafar terrossos, vencedores de la virtut del treball cristià, que bé hi escauen les espigues de blat novell!». En efecte, la virtut del treball cristià encarnada per sant Isidre, ha motivat que tots els Papes de l’Església contemporània, des de la publicació l’any 1891 de l’encíclica Rerum novarum pel papa Lleó XIII, totes les encícliques de caràcter social surtin publicades el dia 15 de maig, coincidint amb la memòria litúrgica de sant Isidre llaurador.
Patró dels pagesos i dels casats
Sant Isidre nasqué a Magerit (actualment Madrid) entorn de l’any 1082 i féu de pagès. Morí a l’any 1170 i el seu cadàver fou sebollit al cementiri de la parròquia madrilenya de “San Andrés”. Posteriorment el seu cos, que es trobà incorrupte, fou traslladat a la catedral de l’Almudena. Isidre fou molt pietós i caritatiu i és anomenat Llaurador, àdhuc en la litúrgia. Quan de jovenet quedà orfe es guanyà la vida fent de jornaler, llaurant els camps amb bous, sense deixar mai la pregària ni d’acudir a l’església per participar de les celebracions litúrgiques. Isidre es casà amb Maria de la Cabeza, també venerada com a santa, de manera que aquest sant Llaurador, a més de ser el patró de la pagesia de pràcticament tota la Península Ibèrica, és alhora patró dels casats, tal com ho recull la tornada de la lletra d’un dels goigs més populars cantats a Catalunya en honor del sant:
«De pagesos i casats, sou patró i protector.
Protegiu nostres sembrats, sant Isidre Llaurador!».
Coberta del calendari editat per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, publicat des de l’any 1856.
La devoció a Sant Isidre augmentà de manera extraordinària a partir de l’ant 1622, quan fou canonitzat pel papa Gregori XV, junt amb sant Ignasi de Loiola, sant Francesc Xavier, santa Teresa de Jesús i sant Felip Neri. Ran d’aquesta canonització sant Isidre anà desplaçant el culte dels antics patrons de la pagesia catalana: sant Galderic, sant Medir, sant Nin i sant Non (Abdon i Senén). En temps més recents, l’Institut Agrícola Català, fundat l’any 1851 “per a treballar pel verdader progrés de la nostra pagesia”, escollí com a patró de la institució a Sant Isidre.
Són molt nombrosos els miracles atribuïts a la intercessió d’aquest sant pagès, per exemple, els que trobem descrits en el llibretó estampat a Manresa per Pau Roca, on hi consta que:
“han estat innumerables los miracles que en tot temps ha obrat los Senyor per intercessió de Sant Isidro, son sirvent, curant malalts desauciats, o desenganyats per hàbits Facultatius, tornant la vista als ciegos, ressuscitant los noys morts, donant brassos bons als mancos, peus als tullits, consol als afligits, remey als pobres, y per últim seria molt llarch referir-los y contar-los. Qui vúlguia llegir la gran multitud de miracles de est Gloriós Sants, végia las obras de Fra Jaume Bleda” (Vida y miracles del gloriós sant Isidro Llaurador, Manresa Pau Roca, fs. segle XIX).
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins
