Saurins, a la recerca de l’aigua

(article publicat al Calendari de l’Ermità, 2013)

 

Aquest 2013 és l’Any Internacional de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua. El seu objectiu és sensibilitzar sobre la importància d’aquest element tan important, que molt sovint, massa sovint, malbaratem. Fa relativament poc, en un programa de televisió, l’eminent paleontòleg Eudald Carbonell dissertava sobre la teoria, que poc o molt ja havíem sentit a d’altres intel·lectuals i polítics, que vaticinava que els conflictes de la humanitat ─que actualment se centren en les qüestions per al control del recursos energètics─ experimentarien en un futur no gaire llunyà un gir per centrar-se en el control dels recursos hídrics.

A partir de l’evolució dels grups de caçadors recol·lectors nòmades cap a comunitats productores sedentàries, la recerca de l’aigua, la seva localització i la seva extracció han estat un dels grans reptes de les comunitats humanes, els quals encara duren. L’aigua és vital per a la supervivència de l’home, però al mateix temps és imprescindible per a la majoria dels processos econòmics que desenvolupem, tant de producció d’aliments com de producció de tot tipus de béns.

Un dels mètodes emprats per localitzar aigua al subsòl és la radioestèsia, entesa com una pretesa sensibilitat especial de certes persones per captar radiacions, cosa els permet descobrir vetes d’aigua, metalls, objectes amagats, etc.

Qui són els saurins?

A casa nostra, les persones que exerceixen la tècnica radioestèsica reben el nom de saurins. I com que en aquest cas el nom fa la cosa, ens remetrem a l’etimologia del mot per entendre el concepte que ens ocupa. La paraula saurí prové de l’àrab Al zuharí, que vol dir il·luminat, que disposa del do de la vidència, que veu on els altres no veuen res. Però si anem a cercar el significat al diccionari, en aquest cas al DIEC 2, ens dibuixa ja un personatge més concret, amb la definició següent: “Persona que amb una vareta a la mà o altre mitjà endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies o altra cosa oculta sota terra”. En aquest cas la definició és quasi bé iconogràfica ja que el presenta amb una vareta, que és una de les eines tradicionals dels saurins amb les quals, majoritàriament i fins i tot inconscienment, identifiquem aquesta pràctica. De fet, la primera imatge d’un saurí de la qual disposem és precisament usant una vareta en forma d’Y. La imatge en qüestió correspon a una pintura parietal, d’uns vuit mil anys d’antiguitat, trobada a les parets de les coves de Tassili, al desert del Sàhara.

Com hem pogut veure, la pràctica dels saurins és molt antiga i el testimoni arqueològic que hem exposat així ho demostra. Però encara podem inferir, a partir d’altres documentacions,  el caràcter dirigent o de conductors de la comunitat que havien tingut antigament aquests cercadors d’aigua, pel fet que la facultat de trobar-ne els situava en una posició privilegiada davant del grup. És el cas del profeta Moisès: l’Antic Testament relata com, amb una vara, símbol també de poder, obrí una font per assedegar el seu poble. Quelcom semblant passa amb sant Magí, la llegenda del qual explica que és capaç de fer brollar una font a la Bufraganya usant un bastó.

Si bé aquests tipus de recerques van ser posades en entredit i fins i tot perseguides per l’església per considerar que entraven en el camp de la màgia i de la bruixeria, cal dir que va ser notòria aquesta activitat entre clergues. Els monjos del Císter van destacar en aquesta pràctica a l’hora de situar els emplaçaments dels seus monestirs. Pel que fa al perfil actual del saurí a Catalunya és molt transversal, ja que hi trobem persones de totes les procedències, formacions, professions i estrats socials. Tot i així, la majoria són gent de la terra, que la coneixen en profunditat i l’estimen.

.

Els estris

Pel que fa als estris, eines o útils dels quals es valen els saurins per fer les seves troballes podem agrupar-los en dos grups: les varetes i els pèndols. En el primer grup hi trobem, com ja hem descrit, les varetes en forma d’Y, que són preferentment de fusta d’avellaner, però també poden ser d’altres fustes com per exemple de garrofer, de lledoner, de sarment, etc. Fins i tot hi ha qui se les fabrica amb plàstic. També hi ha qui fa ús dels metalls per fer varetes de coure, que es fan servir en jocs de dues peces. El grup dels pèndols aplega tot un seguit d’estris heterogenis, alguns de fabricació molt rudimentària formats per un còdol penjat d’un cordill, fins alguns que utilitzen un rellotge suspès d’una cadena, una plomada d’obra, o els més sofisticats, fabricats amb cristalls de quars polits sospesos amb una cadena de metall preciós. També hi ha la possibilitat que el saurí no faci servir cap mena d’estri en les seves recerques.

Els procediments i tècniques són força semblants entre tots els saurins. El que pot tenir variacions són les interpretacions que dóna cada saurí als moviments de les varetes o dels pèndols. En el cas de les varetes, el saurí es desplaça lentament pel terreny on es cerca aigua, o el que sigui. A mesura que s’atansa al punt, les varetes comencen a aixecar-se, donant cops al pit o fins i tot donant voltes. En el cas del pèndol, comença a giravoltar o a fer moviments de dreta a esquerra. Un cop s’ha trobat l’indret òptim hi ha saurins que asseguren que, amb aquests estris, saben calcular també la fondària del pou i el cabal que hi trobarem.

Ens hem centrat en la recerca de l’aigua, però els saurins i la radioestèsia tenen un camp d’activitat gairebé il·limitat. Es coneixen experiències en casos de diagnosi clínica, en el camp de la borsa, de l’orientació geogràfica, de la cerca de minerals, de petroli, de suport en investigacions policíaques, en la localització d’avaries, de tresors, etc.

.

El folklore

A nivell folklòric l’activitat dels saurins va generar com a mínim una dansa, que localitzem a Reus, amb el nom de Ball de bastons del saurí. Joan Amades la descriu amb tota mena detalls al Costumari Català com un singular ball de bastons que es feia per Carnaval i que el folklorista qualifica d’excepcional. Malgrat que aquesta dansa va ser recreada de manera puntual l’any 1989 hi ha una mancança important de material historiogràfic que documenti amb rigor l’existència d’aquest ball. Dins de la biblografia d’Amades, concretament a Folklore de Catalunya, al volum dedicat a Costums i creences, es recullen diverses qüestions relacionades amb els saurins, com per exemple la idoneïtat de la nit de sant Joan per realitzar les recerques d’aigua o de tresors, i també el fet que aquesta nit és el moment òptim per tallar les branques d’avellaner per fer les varetes.

Podem creure-hi o no. Podem pensar que tot plegat és superxeria, que ens arriba d’un passat de pràctiques suposadament màgiques i arcaiques, que som davant de simples xarlatans, que tot plegat és una ximpleria, però el cert és que, actualment, companyies multinacionals dedicades a l’extracció d’hidrocarburs contracten els serveis de saurins a l’hora de fer les seves prospeccions. Moltes de les empreses que es dediquen a obrir pous fan el mateix. Els saurins, per tant, gaudeixen del reconeixement d’aquells qui exploten i fan negoci dels recursos del subsòl.

Com sant Tomàs: veure per creure. Així, doncs, tant en el cas dels qui dubten com dels qui no, us recomanem que estigueu atents a les agendes culturals per si se celebra alguna trobada de saurins. La darrera es va celebrar a Tarroja de Segarra el 18 de setembre del 2011, on es va poder experimentar amb varetes i pèndols, acompanyats dels saurins més experimentats del país. Us podem ben assegurar que paga la pena. I qui sap si potser alguns descobriran que duen un saurí a dins sense saber-ho.

.

Amadeu Carbó i Martorell