Santoral

Sant Ponç màrtir i l’herba de Sant Ponç

Sant Ponç és un dels sants que ha gaudit de més popularitat en els estaments rurals de casa nostra car, des de molt antic, és el sant patró dels herbolaris i dels apicultors i, alhora, és invocat com a especial advocat contra les plagues de puces i xinxes. Tot i que el Martirologi Romà registra  la seva festa el dia 14 de maig, popularment se celebra el dia 11 de maig, tal com ho registra també el tradicional Calendari de l’Ermità que, en aquest cas, excepcionalment, no segueix el martirologi sinó la tradició religiosa popular de casa nostra.

Els experts en hagiografia situen el martiri de Sant Ponç vers l’any 258, durant la persecució efectuada durant el temps de Valerià i Gal·liè a la població de Cimiez, hi fou bastida l’abadia de Saint Pons de Cimiez, edificada relativament a prop de la població de Niça. En el segle XIV el papa Joan XXII (†Avinyó 1334) ordenà que les relíquies del sant patró dels herbolaris i apicultors fossin traslladades al Llenguadoc, on el Sant Pare disposà l’estructuració d’una nova població, dita de Saint Pons de Tomiéras. Allí, en el Monestir de Tomiéras (o Tomeres), hi foren acollides les relíquies del sant màrtir.

Ramell de Sant Ponç

El culte a Sant Ponç màrtir s’estengué, especialment a partir de l’any 937,  a Montpellier, Fréjus i Digna. A no trigar, la devoció a Sant Ponç (o Sant Poní) també es propagà arreu de Catalunya, i amb tanta força, que, àdhuc, els pagesos i els frares a una de les herbes qualificades de “Santes” (atesa la seva eficàcia guaridora) li donaren el nom de Ramell de Sant Ponç, (vegeu article AQUÍ ) i a una altra el nom de Poní-ol (herba de Sant Poní) o, també, herba de Sant Ponç (llat., Menta pulegium; cast., Poleo).

Amb la fumigació de l’herba de Sant Ponç convenientment assecada, els monjos i els pagesos feien fugir les puces i xinxes dels dormidors, masos i corrals, ja que la Menta pulegium és una planta molt rica en essències, especialment de pulegona. A semblança de la menta creix amb facilitat a les vores de les rieres, dels canals i, particularment, en indrets força humits.

Poniol. Herba De Sant Ponç 3

Poliol / © Norbert Foto

El poliol també gaudeix de moltes propietats digestives i ajuda a netejar la bilis. El caputxí fra Jacint de Sarrià l’any 1751, mentre sojornava al convent de caputxins de Vilanova de Cubelles, escriví que l’herba de Sant Ponç:

“Té el gust picant y algo de amargor. És calent y sech y mata las pussas fent fum de dita planta. Lo decocto cura la pruïtja y si las ovellas ne menjan quan és florit luego balan” (BHC, De algunas herbas,  f. 157).

Mentre que en el famós Llibre del Prior, que publicà fra Miquel Agustí a Barcelona l’any 1617, s’anotà que el poniol bullit amb vi blanc:

“és admirable per provocar y venir la mesada a la dona, cuyt ab vi blanch y begut. Lo emplastre fet de puliol cuyt ab vi mitiga lo dolor de la siática” (cf., Secrets d’agricultura, 36).

En la tradició monàstica se solia donar aigua de poliol quan els religiosos tenien mal de ventre i, ateses les propietats curatives d’aquesta planta, els frares catalans solien afirmar, a tall d’adagi, que “El poliol és la flor del consol”, ja que és una herba remeiera molt eficaç per alleujar el mal de ventre.

Devoció a Catalunya

A força indrets de Catalunya la celebració de Sant Ponç ha estat molt viva fins no fa massa anys. Al costat de la tradicional fira de la mel i de les herbes remeieres situada a l’entorn de la parròquia de Sant Agustí de Barcelona i de la plaça de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, el màrtir Sant Ponç ha estat venerat, de manera molt particular, a la població de Sant Ponç de Talaià, Sant Ponç de Clariana,  Sant Ponç d’Aulina, a Sant Ponç (prop de Palafrugell),  a Sant Ponç (poblat agregat  a la vila de Sallent), a l’església de Sant Ponç de Cervelló, de Tordera, de Corbera, del Papiol, de l’Arboç, de Sant Celoni i a l’antiga capella de Molés de Maçaners. Finalment, entre d’altres indrets, Sant Ponç fou venerat a la capella de Sant Marc (edificada  a extramurs de la ciutat de Manresa) on, antigament, es cantava en una de les estrofes dels goigs que:

“Tota herba que és benehida en lo dia de vostra mort, lleva a las xinxas la vida, las quals nos molestan fort”.

           Us desitjo a tots una bona festa de Sant Ponç, i que les “herbes santes” us siguin font de salut i de benedicció, sempre sota la mirada del Bon Déu!

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins i autor de Tornar als remeis de sempre