Els remeis de l’Ermità

Bon temps, temps de cireres!

.

Una de les fruites de temporada més estimada és la cirera. La cirera és dolça i molt gustosa, un pèl àcida, molt agraciada amb vitamines i amb nombroses sals minerals, especialment potassi i fòsfor i, també, amb nombroses propietats diürètiques i depuratives de l’organisme, essent una fruita especialment apta per servir-les a taula per a les postres estiuenques, especialment si se saben combinar amb suc de tomàtec, com és el cas d’aquesta poció molt adient de beure’n en temps xafogós.

W Cireres 1 DetallPer elaborar la poció, cal que els tomàtecs siguin molt madurs i les cireres han de ser molt ben escollides, amb la pell llisa i brillant, sense esquerdes, acabades de collir. I s’han de preferir, prioritàriament, les varietats locals, i ni que siguin una mica més petites, aquestes cireres locals solen ser més saboroses.

Per a fer el suc o batut de cirera amb tomàtec, s’ha de procedir de la següent manera: els tomàtecs, una volta escalfats i extretes les llavors, se’ls lleva la pell i es trossegen. Semblantment, quan les cireres siguin desossades i ben capolades, es barregen amb el trinxat de tomàtec i cal afegir-hi mel i canyella a discreció. Una volta ben barrejat es posa amb glaç, o bé dins de la gelera, ja que, una volta colat el suc, s’ha de servir molt fred a taula a guisa de refresc. A més de ser una beguda saciant per a l’organisme, el remineralitza i “és de bon gust al paladar”, car té un gust dolç lleugerament àcid, especialment una varietat de cirera tardana anomenada “picota”.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins