.
L’evolució del calendari
Des de temps molts antics els homes han basat la mesura del temps en el moviment dels astres i la confecció del calendari. La fixació dels dies festius i de les èpoques de començar les tasques agrícoles han tingut un caràcter gairebé sagrat.
El cicle anual s’ha utilitzat per a la mesura de llargs períodes de temps o té el seu fonament en la repetició d’una sèrie de fenòmens naturals (l’arribada de les estacions, l’entrada del sol en els signes del zodíac, el desenvolupament del món vegetal,…) deguts al moviment de translació de la Terra al voltant del sol.
Per altra banda, om donà molta importància a les fases de la lluna (lluna nova, quart creixent, etc.) sobreestimant la influència que aquest astre té en la vida dels homes. Encara hi ha un altre període, que és la setmana d’origen obscur, encara que relacionat amb els set dies de la creació que trobem en el relat del primer llibre de la Bíblia.
Ara bé, quan s’intenta conjuminar els diversos cicles (dia, mes lunar, any solar) comencen les dificultats. I és que si l’any solar té un nombre exacte de dies, ni el té el mes lunar ni l’any té un nombre exacte de llunacions.
Així doncs, l’establiment d’un calendari ha estat un problema que han hagut de plantejar-se totes les grans civilitzacions de l’antiguitat i encara així no es considera resol del tot.
La duració de l’any és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons., o sigui, una mica menys de 365 dies i ¼. Però aquest valor fou desconegut a l’antiguitat i les successives aproximacions al mateix van donar lloc a una sèrie de correccions del calendari.
En el calendari Romà primitiu regia l’any de 304 dies, distribuïts en 10 mesos, que eren els següents:
| Martius | 31 dies | Sextilis | 30 dies | |
| Aprili | 30 dies | September | 30 dies | |
| Maius | 31 dies | October | 31 dies | |
| Junius | 30 dies | November | 30 dies | |
| Quintilis | 31 dies | December | 30 dies |
A partir del cinquè mes (Quintilis) les denominacions corresponien als números d’ordre i això explica el perquè dels noms dels quatre últims mesos del nostre calendari
(setembre, octubre, novembre i desembre). Aquest calendari estava en desacord amb l’entrada del sol en les estacions i per a sol·lucionar aquest desacord, Ròmul, el llegendari fundador de Roma, va establir el sistema de les intercalacions.
Més tard, l’any de Ròmul fou reformat per Numa Pompili, el qual va dividir l’any en 12 mesos, afegint dos mesos: Januarius i Februarius. El nou any civil era de 355 dies i els mesos es distribuïren així:
| Januarius | 29 dies | Sextilis | 29 dies | |
| Martius | 31 dies | September | 29 dies | |
| Aprilis | 29 dies | October | 31 dies | |
| Maius | 31 dies | November | 29 dies | |
| Junius | 29 dies | December | 29 dies | |
| Quintilis | 31 dies | Februarius | 28 dies |
El calendari reformat estava d’acord aproximadament amb el període de la lluna però no amb l’any solar vertader i Numa va recórrer a la intercalació de mesos suplementaris, cosa que es feia d’una manera bon xic arbitraria.
Continuaren, doncs, les discrepàncies fins que l’any 47 abans de Crist, Juli Cèsar, aconsellat per l’astrònom Sosígenes d’Alexandria, decretà la correcció del calendari establint tres anys de 365 dies i un de 366. En els anys bixestos el dia complementari era afegit entre els dies 23-24 de febrer. Per a regularitzar les dates i posar-les d’acord amb les estacions de l’any es va fer que l’any 708 de la fundació de Roma tingués 455 dies i per això se l’anomenà “any de la confusió”. D’aquesta manera va quedar establert el calendari anomenat Julià, per haver estat reformat per Juli Cèsar. Amb la reforma de Juli Cèsar els mesos quedaren distribuïts així:
| Januarius | 31 dies | Quintilis | 31 dies | ||
| Februarius | 28 o 29 dies | Sextilis | 31 dies | ||
| Martius | 31 dies | September | 30 dies | ||
| Aprilis | 30 dies | October | 31 dies | ||
| Maius | 31 dies | November | 30 dies | ||
| Junius | 30 dies | December | 31 dies | ||
| ____________
365 dies o 366 |
|||||
La reforma començà a entrar en vigor, però les autoritats, interpretant malament la regla de Cèsar, feren bixest cada tercer any (en lloc de cada quart) fins que l’emperador August, l’any 753 de l’era romana, va corregir l’error.
Durant el consolat de Marc Antoni, el mes Quintilis va canviar el seu nom pel de Julius per a perpetuar la memòria de Juli Cèsar que, amb la seva reforma del calendari, va proporcionar grans beneficis.
Alguns anys després fou canviat el nom del mes Sextilis pel de Augustus en honor de l’emperador Octavi August.
El calendari Julià va representar una notable millora i fins i tot havia resultat perfecte si la revolució de la terra al voltant del sol hagués durat exactament 365 dies i ¼, però al no ésser així, amb el transcurs del temps el calendari va tornar a desajustar-se. I aquest desajust preocupava als savis de l’època ja que dificultava la fixació de la festa de la Pasqua de Resurrecció que depenia de la presència de la lluna plena a l’equinocci de primavera.
Finalment, el Papa Gregori XIII, després d’un conscienciós assessorament va ordenar una nova reforma a conseqüència de la qual, l’any 1582 es suprimiren 10 dies del mes d’octubre (l’endemà del dijous 4 d’octubre seria divendres 15 en lloc de divendres 5). També es va establir que, a partir d’aleshores, els anys divisibles per 4 fossin bixestos, però que els anys centenaris no ho fossin,, excepte els múltiples de 400. Així els anys 1700, 1800, 1900 no foren bixestos, però si que ho foren l’any 1600 i el 2000.
Amb la reforma gregoriana la coincidència de l’any civil amb l’any astronòmic va quedar assegurada per un període de molts segles. I la reforma ha estat adoptada per la majoria de països del món.
