Les representacions populars de la Passió de Crist

.

          La història de la Passió de Crist és un dels arguments dramàtics més importants de la cultura religiosa occidental que, de manera molt directa, ha incidit en el teatre medieval i Barroc. La lectura dialogada dels textos de la Passió en els oficis litúrgics de la Setmana Santa assolí una gran incidència en les representacions teatrals de la Passió, especialment en el període baix medieval i modern, en nombroses poblacions de Catalunya on, justament, avui es registren les representacions dramàtiques de la Passió més antigues d’Europa interpretades, anys rere any, amb les  actualitzacions pertinents, com és ara el cas de la Passió representada a Olesa de Montserrat, Esparreguera, Cervera i, més recentment, a Ulldecona, Molins de Rei i Llinars del Vallès.

          Inicialment, aquestes representacions teatrals del drama de la Passió eren escenificades al carrer, fins que, de manera progressiva foren posades sota el control eclesial i reconduïdes cap a l’interior dels temples. És per aquesta raó que les representacions catalanes de la Passió s’han caracteritzat per la seva fidelitat al text dels evangelis canònics i, sobretot, s’han distingit per la seva sacralitat i pel seu to moderat i sobri.

          El fet d’adequar-se les representacions passionístiques de Catalunya a l’estructura litúrgica de la Setmana Santa, a poc a poc, es fixà l’escenificació d’un fragment cada dia tot seguint el dinamisme de la cronologia dels fets: l’entrada a Jerusalem (Diumenge de Rams), Santa Cena i detenció a Getsemaní (Dijous Sant), Passió, mort i lamentacions (Divendres Sant), Resurrecció i aparicions pasquals (Diumenge de Glòria). A través d’aquesta fidelitat a la cronologia, l’Església va saber emprar els recursos aportats pel teatre per ajudar al poble fidel a la contemplació de la Passió de Crist gràcies a les representacions visuals efectuades en llengua vulgar.

          Hi ha documentada la representació de la Passió en llengua catalana en època baix medieval efectuada en les catedrals de Vic, Tortosa (1347), Barcelona (1406), Elna (1415), Lleida (1453), Girona (1470) i Tarragona (1472). El text passionístic complet més antic és el representat a Cervera (1477). També es té notícia d’antigues representacions de la Passió efectuades en les poblacions de Tàrrega (1480), Corbera, Mieres, Sant Vicenç dels Horts, i a Manresa. Després del Concili de Trento (1563) el drama de la Passió tornà a sortir dels temples, recuperant la seva unitat i estructura teatral, dividida en tres o quatre actes.

Representació de la Passió a Olesa de Montserrat

Les actuals representacions de la Passió solen seguir guions expressament posats al dia a cura d’escriptors contemporanis com és el cas de la Passió representada a Olesa de Montserrat, que avui segueix un text arranjat per Joan Povill (1932), a Esparreguera representen un text que preparà Ramon Torruella (1960), a Ulldecona segueixen un text de Jaume Vidal Alcover (1990), a Molins de Rei un escrit per Mateu Janés amb escenografies de Jordi Salvador (2007).  També en els anys de la postguerra a la ciutat de Girona hi fou representat el drama de la Passió amb criteris actualitzats en llengua catalana a cura del religiós caputxí Fra Venanci d’Arenys de Mar (1955) i dels escriptors Josep M. Capella i Narcís J. Aragó (1957).

Les representacions de la Passió segueixen avui molt vives a Catalunya i, a més d’ajudar a la seva identitat cristiana, la seva representació anyal contribueix enormement a viure més de prop el misteri redemptor de Crist, tal com s’ha pretès ja des dels seus orígens medievals.

Fra Valentí  Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins