L’hortet del frare

Les petúnies i les plantes grasses

.

Avui us parlaré de les plantes que els frares posen a l’entorn de les caminals de les hortes conventuals per tal de donar-hi un peculiar esclat de bellesa i de color. Des d’abans de l’exclaustració de la vida religiosa, especialment en els punts de l’hort o del jardí conventual on hi toca més el sol i on és més difícil de regar, hi ha el costum ja des de la segona meitat del segle XVIII de posar-hi plantes grasses que, àdhuc en temps de secada, es mantenen ben suculentes i vistoses puix que en les fulles hi guarden les pròpies reserves d’humitat i, així,  poden resistir força temps sense aigua, tot i que sempre en necessitaran una mica per sobreviure, àdhuc els cactus.  Totes aquestes plantes grasses són de bon veure i donen color i bellesa en els punts més àrids dels espais conventuals.

Per la seva banda, les petúnies són unes plantes molt vistoses i resistents. Els agrada el sol i han d’estar ben adobades per tal de fer una creixença ràpida i florir aviat. Les petúnies, però, necessiten estar ben arrecerades del vent i cal tapar-les quan la pluja és excessiva, ja que no els hi plau gens l’aigua embassada ni, tampoc, que la humitat s’acumuli a les seves arrels. Periòdicament cal eliminar les fulles mortes per evitar les plagues que podrien contaminar tota la planta i, sobretot, podar les tiges quan són excessivament llargues, així ho fa fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, i si també ho feu així, tindreu a casa vostra unes petúnies espectaculars que es mostraran molt generoses en la floració.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus