.
Les herbes remeieres de Quaresma i Pasqua
S’acosta la Quaresma, un temps molt necessari per tal de preparar-nos fructuosament al goig del temps de Pasqua. Al costat de les tradicions religioses i espirituals comptem, també, amb un conjunt de plantes remeieres directament vinculades a la Quaresma, a la Setmana Santa i a Pasqua. Són un conjunt de plantes que formen part de les “Herbes Santes” i que, tal com vaig exposar l’any 2021 en el llibre Tornar als Remeis de sempre. Amb les herbes santes, són unes plantes que assoliren un enorme prestigi en el món pairal i conventual. Us ofereixo, doncs, una petita mostra de les “herbes santes” de Quaresma i Pasqua.
Començo la relació fent esment de l’Arbre Sant o Mèlia (llat.: Melia azederach) ja que la grana de les seves sements s’empra per fer rosaris i corones dels Dolors de la Mare de Déu. Tota la planta és de gust amargant i d’efectes purgants, tant, que si se’n pren a grans dosis esdevé àdhuc tòxica. També cal esmentar la Beatamaria o Llàgrimes de Santa Maria (llat.: Polygonatum odoratum), una planta remeiera que creix entre els alzinars i les rouredes i que, tradicionalment, la seva arrel s’ha utilitzat per temperar el mal de ventre i, sobretot, per a la preparació de licors digestius. No es pot deixar de fer al·lusió a l’ Espina de Crist o espinavessa (llat.: Paliurus Spina-Christi), que fa unes estípules espinoses, molt punxents i, antigament, hom creia que amb les branques d’aquest arbust la soldadesca romana havia teixit la corona d’espines de Jesucrist.
Té molt de renom entre els herbolaris La Sang de Crist o fumària (llat.: Fumaria officinalis) que és, alhora, una planta oficinal. La tradició remeiera la considera com a un dels depuratius de l’organisme més excel·lents. També forma part d’aquest conjunt d’herbes quaresmals l’ Herba de la Creu o iva borda (llat.: Teucrium pseudochamaepitys), que s’ha usat per alleujar les malalties del fel i, també, per combatre les febres palúdiques.
Per als dies de la Setmana Santa, i d’alguna manera vinculades a la pràctica devocional del Viacrucis hi ha la Verònica i l’Herba del Sant Sepulcre o botja llemenosa (llat.: Artemisia campestris), que és una planta remeiera que té el nom vinculat al Sant Enterrament de Crist i que s’ha emprat per atacar els cucs intestinals i, alhora, forma part d’un bàlsam vulnerari que la combina la sàlvia i la botja llemenosa. Pel que fa a la Verònica o herba dels leprosos (llat.: Veronica officinalis) es tracta d’una de les herbes santes més ben considerada que s’usava per guarir els mals a la pell i per curar les cremades. Amb el suc de les fulles d’aquesta planta, bullides, es fa un diürètic que ajuda a orinar i, alhora, és molt apte per guarir els refredats de pit i la bronquitis, ja que fan escopir la flema. Finalment, i ja a les acaballes del temps pasqual, comptem amb el Boix de la Mare de Déu o Pentecosteres (llat.: Rhododendron ferrugineum), que acostuma a florir entorn de la Pasqua Granada o Pentecosta, la segona Pasqua. Les fulles són hipotensores, sudorífiques i diürètiques, i també són usades per combatre el reumatisme i la gota. Que les herbes remeieres de Quaresma i Pasqua ens segueixin ajudant a millorar la salut!










