LA MISTERIOSA PATERNITAT DEL TELESCOPI
Joan Roget, un català oblidat
.
L’observació del firmament va experimentar un gran avenç a partir de la invenció i l’ús del telescopi. Aquest instrument òptic concebut, en un principi, a partir d’un tub i dos lents permet visualitzar objectes llunyans amb un cert detall que a simple vista passarien desapercebuts. El telescopi es, sense cap mena de dubte, l’instrument que va revolucionar l’observació del firmament. Galileu Galilei, el 1609, ―a partir d’un humil telescopi de vint augments― va poder apropar-se als cràters de la lluna, veure Júpiter i identificar algunes estrelles, inaugurant així l’astronomia moderna.
La primera patent coneguda d’un telescopi diòptric es de l’any 1608 i va ser registrada a la ciutat de la Haia per l’holandès Hans Lippershey que ha estat considerat durant centúries l’inventor de l’artefacte.
Però la titularitat de l’invent es discutida. Com hem vist Lippershey aconseguia la patent del telescopi ―datada el 2 de octubre de 1608― i pocs dies després (el 14 del mateix mes) Zacharias Jansen sol·licitava una patent per un aparell semblant i (el 17 del mateix mes i a la mateixa ciutat) Jacob Metius feia també la seva corresponent sol·licitud. ¿Casualitat? ¿Competència deslleial per part d’algun dels concurrents?
Un article de Nick Pelling aparegut a la revista britànica History Today revela informació que desplaça l’invent a Catalunya, concretament a la ciutat de Girona i divuit anys abans. En aquest cas, l’inventor seria el fabricant de lents Joan Roget que en el 1590 ja havia construït i venut “olleres de llarga vista”.
Pelling conclou atribuint l’autoria de l’invent òptic a Roget recolzant-se en diverses documentacions i en les investigacions de Josep Maria Simón de Guilleuma publicades el 1959 i que ja donava compte de Joan Roget i el seu invent.
Un cop demostrat que Roget va ser l’inventor del telescopi, Pelling planteja, a partir de la lectura de diversos inventaris, una interessant hipòtesi de com un telescopi parteix de Catalunya i va cap al nord, unint a Roget amb Lippershey, Jansen i Metius per sempre.
La curiosa historia s’inicia a Barcelona el 5 de setembre de 1608 en una subhasta dels béns de Jaume Galvany en la que un desconegut va pujar per una “ullera per mirar de lluny” que amb tota seguretat era manufactura de Roget. Aquesta “ullera” va viatjar fins a la fira de Francfort on, segons un autor de l’època, un tal Jansen va intentar vendre un artefacte per veure de lluny a un noble, que va rebutjar l’oferta pel fet de tenir una lent trencada i ser d’un elevat preu. Es de suposar que Jasen estava intentant vendre un telescopi de segona mà.
Acte seguit, i segons Pelling, Jansen viatja a Holanda pensant en la possibilitat que, amb l’objecte que te entre mans, pot fer negoci i per això es disposa a fabricar-lo. Però Jansen no es òptic ―i per tant no sap fabricar lents― pel que cerca auxili en els òptics Lippershey i Metius. A partir d’aquest moment els secrets de l’invent ja no son només del coneixement de Jansen i s’esdevé una carrera per patentar l’artefacte oblidant que el seu creador va ser Joan Roget que va construir el primer telescopi al seu taller de Girona.
Amadeu Carbó
Folklorista
(Article publicat a El Calendario del Ermitaño, 2014)
