• Link to Facebook
  • Link to Instagram
  • Link to X
  • Link to Youtube
És una publicació d’Edicions Morera     
CALENDARI ERMITÀ
  • Inici
    • CULTURA I TRADICIONS
    • DITES I REFRANYS
    • CENTENARIS 2026 +
      • Centenaris 2026
      • Centenaris 2025
      • Centenaris 2024
      • Centenaris 2023
    • FESTES, FIRES I MERCATS
    • L’HORTET DEL FRARE
    • REMEIS DE L’ERMITÀ
    • LA CUINA DE L’ERMITÀ
    • SANTORAL
    • ASTRONOMIA
  • EL CALENDARI
    • CALENDARI ERMITÀ 2026
    • HISTÒRIA DEL CALENDARI +
    • CRONOLOGIA 1876-2025
    • ACTIVITATS 150 ANYS +
    • PODCATS DEL CALENDARI AL FES TA FESTA
    • Adhesions 150 anys
  • MÉS PUBLICACIONS
    • COL·LECCIÓ ERMITÀ
      • CUINA VEGETARIANA DE SEMPRE – Novetat
      • Montserrat. Tradicions i llegendes – Novetat
      • SONEN LES CAMPANES
      • PASSIÓ PER LA SETMANA SANTA
      • LA XOCOLATA
      • LA NIT DE SANT JOAN
      • EL RECTOR DE VALLFOGONA
      • Dites catalanes
      • Entrem dins del pessebre
      • CORPUS
      • TORNAR ALS REMEIS DE SEMPRE
      • PA DE FLEQUER
      • EL LLIBRE DE LA MEL
      • Fins aquí hem arribat
      • LLEGIM L’UNIVERS
      • CELEBREM EL NADAL
      • Quina morra!
      • Cuinar en temps de crisi
    • COL·LECCIÓ DIT I FET
      • PER NO PERDRE EL TEMPS
      • EL GEST A CATALUNYA
    • COL·LECCIÓ JUST A TEMPS
      • Quatre segles de vida caputxina
    • EL MEU CALENDARI 2023
    • ALTRES
      • Retrobestiari
      • Dos tresos
      • Exposició de calendaris “Per no perdre el temps”
      • Exposició “Quatre segles de vida caputxina”
  • PREMSA I HEMEROTECA
    • PREMSA
      • Premsa 2026
      • Premsa 2025
      • Premsa 2024
      • Premsa 2023
      • Premsa 2022
      • Premsa 2021
      • Premsa 2020
    • RECURSOS PREMSA
    • HEMEROTECA de L’ERMITÀ
      • Àudios Calendari Ermità 2026
      • El primer calendari del 1876
  • RATAFIA DE L’ERMITÀ
  • BOTIGA
    • Venda calendari i altres publicacions
    • Venda Ratafia Ermità
  • CONTACTE
    • Qui som
    • Contacta amb nosaltres
  • Click to open the search input field Click to open the search input field Cercar
  • Menu Menu

.

Cultura i tradicions

Els Reis de l’Orient a la Barcelona vuitcentista

.

W-nens-i-rei-color-295x300

Nens indicant el camí dels Reis amb les atxes

La festa dels Reis és potser la més seguida i participada del calendari. Milers i milers de persones surten el dia 5 de gener a rebre Ses Majestats que arriben de mil i una maneres diferents, carregats de joguines pels infants i obsequis pels que ja no ho són tant.

Però veure’ls, o millor dit, que els Reis es facin visibles és una pràctica moderna. Les cavalcades o les escenificacions de les entrades de Ses Majestats tal i com les entenem avui són del segle XIX. Escenificacions de forma continuada no les trobem més enllà de 125 anys enrera. Precisament, l’any 2020 es van celebrar els 125 anys de la festa del Reis a Igualada iniciada el 1895 seguida de la de Sant Vicenç dels Horts el 1896, i totes amb un precedent a Alcoi el 1866. O fins ara havíem considerat aquesta cronologia així.

Una de les preguntes recurrents aquests dies és com es celebrava l’arribada dels Reis si no eren visibles? És per això que s’escau posar a l’abast de tothom unes documentacions del s. XIX que parlen de la Nit de Reis a la Barcelona vuitcentista. Cal dir que no són aportacions inèdites però sí poc conegudes i, al meu entendre, molt interessants. Ja en el seu moment, la historiadora i editora  Judit Pujadó i Puigdomenech  va fer públiques les informacions d’hemeroteca a Nit de Reis, Les cavalcades a Barcelona publicat dins la col·lecció l’Agulla de l’enyorada Editorial El Mèdol de Tarragona, l’any 2000.

Les informacions que ens aporten les documentacions que transcriuré són una fotografia molt fidel del què era la Nit de Reis a Barcelona en el segle XIX i ens permet veure com ha evolucionat la festa, tant pel contingut com per la forma. Sorprèn la senzillesa dels obsequis que duien els reis del passat, lluny de l’opulència de la festa actual. També permet fer comparacions amb d’altres poblacions que han conservat determinades formes ritualitzades d’anar a rebre els Reis i que presenten analogies amb la manera que ho feien els rebesavis barcelonins.

Quan ens disposem a enfrontar-nos a qualsevol tema, especialment els de caire festiu o popular de la Barcelona de finals del segle XVIII o de principis del XIX és d’obligada consulta  el Calaix de Sastre de Rafel d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà. Podria ser molt probable que la recerca resultés esteril però, en canvi, una vegada més no ha estat així. Del Calaix de Sastre he pogut localitzar tres entrades prou interessants i sucosos i que corresponen al 5 de gener dels anys 1800, 1803 i 1806. Les tres cites venen a dir essencialment el mateix i aporten la mateixa informació. He optat per transcriure aquí la del 1800 ja que em sembla la més complerta i més entenedora. Diu així:

Dia 5 de gener […]. “en esta antecedent nit és de gran bullícia pels carrers l’anar xicots, i àdhuc gent gran, ab trossos de corda encesa, i trossos d’atxa, a rebre los Reis, per si duen torrons i neules. Diversions, estes, les més, de les criatures, figurant-se que els Reis porten torrons; i demà matí, eixint al balcó –i deixada allí alguna sabata– , troben, amagat dintre, algun tros de torró –o esclopet–, per esmorzar. Bulla esta, que és molt innocent, com també donar-los entenent als noiets i noietes que el tió caga torrons pegant-los fort ab un bastó; lo que també m’havia succeït a mi, i mos germans, quan erem nois”. […]

El Baró de Maldà en les altres cites esmentades afegeix informació que també ens permet imaginar-nos tot un paisatge sonor que cal afegir a la descripció del dietari que hem transcrit, ja que ens parla de […] “tocant corns anant a rebre los Reis” […].

La descripció és curta però inequívoca, no s’escenifica l’entrada dels Reis però sí que es fa l’acció d’anar-los a rebre amb foc. Concretament el baró parla d’atxes i cordes enceses, un costum perdut del tot a Barcelona.

Actualment en algunes poblacions els Reis són rebuts amb la llum d’atxes de barballó o espígol, com per exemple a la Riera de Gaià, Taradell, Aiguafreda, Sant Martí de Centelles, Folgueroles, Tona,… i n’hi ha força més. Actualment aquest costum es troba hibridat amb les cavalcades d’aparició posterior i algunes que han evolucionat d’atxes a fanalets. Les atxes, els fanalets i les torxes son un vestigi de l’antic costum de quan els infants sortien als boscos, a les platges i altres verals per indicar, amb els seus senyals de llum i fum, el camí als Reis per tal que no es perdessin.

Si voleu veure com es confeccionen les atxes, en aquest cas les de Tona podeu clicar AQUÍ 

En el cas del costum barceloní, cal dir que va trobar –com sol passar a ciutat– obstacles relacionats amb l’ordre públic i la bona convivència. El Diario de Barcelona del 6 de gener de 1824 recull un ban que pretén pacificar els carrers de sorolls, foc, aldarulls i baralles entre colles de diferents barris (que també en trobem ben documentades):

     “Don José Anglasell, y don Rafael Maria Comes, alcaldes provisionales de la ciudad de barcelona.

     Hallándose prohibidos por las leyes las reuniones de gentes que puedan causar alguna turbación en las poblaciones; no estando tolerada clase alguna de combustibles que puedan perjudicar los edificios públicos y particulares, y siendo muy necesario en el día evitar todo acto que pueda inducir a que se perturbe de algún modo la tranquilidad y sosiego de este  vecindario; el Excmo. Ayuntamiento Provincial ha acordado y los alcaldes ordenan y mandan lo siguiente:

     Se prohíbe que en cualquier hora de este día o de la noche y de los sucesivos corran ni permanezcan en las plazas y calles muchachos u otras personas con bocinas, vulgo corns o con antorchas encendidas, verificando a voces o de cualquier otro modo lo que se practicaba en algunos años anteriores en las inmediaciones de la festividad de los santos reyes.

     Los vigilantes de policía y demás dependientes del ramo de seguridad pública quedan ya especialmente encargados de velar el cumplimiento de esta orden, en cuya consecuencia los que contravinieran a ella serán aprehendidos y puestos a disposición del tribunal competente.

     Y para que llegue a noticia del público y nadie pueda ignorar ignorancia, se fijará el presente en los parajes acostumbrados de esta ciudad.

     Barcelona, 5 de enero de 1824. José Anglasell y Rafael Maria Comes.”

Judit Pujadó, en l’obra ja citada anteriorment, ens adverteix que la prohibició no és aïllada i es va reiterant al llarg del segle amb poques variacions.

Però el Diario de Barcelona, el Brusi continúa éssent una font d’informació valuosíssima encara per redescobrir. De la Nit de Reis vuitcentista a Barcelona ens ha llegat un article preciós el qual ens aporta una quantitat d’informació que ens obligará a perseverar en la recerca, en reinterpretar i reescriure el que fins a dia d’avui s’ha escrit sobre la Nit de Reis al país i, sobretot, sobre les cavalcades, les datacions, la seva organització, etc. És per això que he optat per transcriure’l sencer. Es tracta d’un article publicat el 6 de gener de 1845:

     “Variedades costumbres el día de reyes.

     En los primeros días del año hay en Barcelona un número de personas muy considerable, más o menos atentamente ocupadas en observar el tiempo, seguras de que el que domine en cada uno de los primeros doce días de enero, reinará en su correspondiente mes del año que empieza. Seria ciertamente poco halagüeño que la ciencia de estos aficionados a pronósticos fuese infalible: Barcelona habría perdido su cielo despejado, su sol deslumbrador, su clima envidiable; y tanto valdria pasar el primer trimestre del año 1845 en las orillas del támesis privadas durante este tiempo de la consoladora vista del sol. El que ignora los secretos de la astrología, el que no sabe leer en los cielos las relaciones de los tiempos y de las épocas, debe respetar los conocimientos o las preocupaciones de los augures por tradición; y fuera en verdad enojosa y reprensible tarea ocuparse en distraer de su inocente empresa a los que sin pretensiones de ninguna especie, y sin poner de su parte considerable trabajo, nos predicen gratis las afecciones atmosféricas que han de ejercer en nosotros su inevitable influencia. ¿Qué importa que se equivoquen? Nada se pierde en ello. Continúen pues, en su provechosa ó estéril ocupación, que no seré quien les distraiga; así les deje en paz la animada víspera del día de reyes.

     Acostumbrados estos santos á viajar con luz, desde que la portentosa estrella les guió hasta el lugar donde hallaron la luz eterna, quieren ser recibidos en todas partes con antorchas, y en todas partes los pueblos les preparan un recibimiento digno de tan altos huéspedes. En todas las provincias de la católica España, se observan costumbres más o menos religiosas o profanas, graves ó ridículas, según el carácter é inclinaciones de los habitantes, para celebrar la venida de los Santos Reyes: en todos los pueblos principia la fiesta desde el anochecer de la víspera. En Madrid, en la corte de los reyes de españa, tienen lugar en semejante día actos solemnes, y chanzas ridículas, ceremonias augustas y escenas grotescas. Entre col y col lechuga: pegue o no pegue allá va este refrán.

     En la capital de España, mientras en la magnífica Capilla Real, llena de lo más brillante que la corte encierra, se entonan sagrados cánticos al compás de armoniosas orquestas, mientras las músicas de los cuerpos de la guarnición colocadas entre la pernería y el Real Alcázar dan brillantes serenatas a los soberanos españoles, el pueblo lejos de allí se entrega a la más bulliciosa alegría, y desde el anochecer se recrea con las pesadísimas bromas de que son víctima los infelices gallegos recién llegados a la corte para descanso de los naturales. El gallego que va a Madrid paga caro el cambio de domicilio; en la víspera de Reyes, sus compañeros vengan en él el agravio que en igual día recibieran de sus predecesores. En las calles de la coronada villa veréis atravesar corriendo varios grupos de gente bulliciosa, precedidos de luces, acompañados de cencerros y de estrepitosa algazara. En el centro de cada uno observareis un miserable cuyo gozo supera al de los demás cargado con una escalera en cuyo extremo se ha colorado considerable peso, nadando en el sudor que inunda su encendido rostro. Él corre hacia la puerta de fuencarral, por donde le han dicho sus compañeros que han de entrar los Santos Reyes repartiendo riquezas y felicidad. Más al llegar a la puerta de Fuencarral sabe por otros compañeros que la entrada se verifica por la opuesta de Toledo, y redobla su carrera para salvar la inmensa distancia; si al llegar tiene fuerzas todavía, sabe de nuevo que se ha equivocado y corre a la Puerta de Alcalá, de ella a la de Segovia, de la de Segovia a la de Atocha, a la de S. Vicente, a todas las de Madrid, hasta que sus fuerzas se agotan, sucumben bajo el peso de la escalera, cae en el suelo respirando con fatigoso anhélito, y sus compañeros abusando de su posición abatida, le dan a palos una lección que no olvidará jamás, y que al año siguiente vengara en quien está ajeno de toda culpa.

     Barcelona no conoce afortunadamente esta costumbre, aunque tiene otras que si la ceden en malicia, la aventajan en alegría, en ruidoso bullicio. Sobre todo antes que con las guerras y las revoluciones se alteraran los goces inocentes de nuestros abuelos, en la víspera del día de Reyes era Barcelona teatro de animadas escenas, donde el contento y la felicidad rebosaban por todos lados. Entonces a más de la animación que ahora se observa entre los muchachos y los niños, había las fiestas de las personas mayores que en ella tomaban parte. Mas de una vez se habían visto discurrir por las calles de la ciudad ricas comparsas imitando la venida de los Reyes Magos y reduciendo a la realidad la grata ilusión, de los niños, para quienes los Reyes solo vienen para llenar de dulces los zapatitos que han puesto en el balcón. Numerosa comitiva de pajes con hachones, con cestas de dulces, con escaleras para subirlos a los balcones de las casas de los amigos, precedía a los magos de oriente que ora, montados en arrogantes caballos, ora recostados en blandos carruajes, esparcían por la ciudad la alegría, la grata satisfacción que les animaba.

     Pero hace años que no ha presenciado Barcelona ninguno de estos sencillos espectáculos, mezcla irreprensible de lo sagrado y lo profano, en que no se ofende la moral de un pueblo porque un asunto religioso sirva de tema a una inocente fiesta popular. Ahora es propiedad exclusiva de la infancia y de la primera adolescencia el derecho de preparar a los reyes el obsequioso recibimiento. Al ronco son del cuerno se congregan en las plazas de Barcelona numerosos ejércitos de muchachos armados de hachas de viento, cuerdas de esparto, y otros objetos destinados a alumbrar. Estos ejércitos alguna que otra vez obedientes a la voz de un jefe, pero casi constantemente indisciplinados, bulliciosos, guiado cada soldado por la propia inspiración, recorten las calles de la ciudad, y así se agitan y conmueven por la venida de los Reyes, como se desviven por encontrar los ejércitos de otros barrios que están en guerra con ellos.

     Los muchachos de cada cuartel de la ciudad pretenden para sí, la primacía del valor, de ahí estas guerras entre los de Ribera, y del Arrabal, de aquellos con los de Barceloneta, de los segundos con los de Gracia; de aquí esas batallas que si durante el año se libran en forma de apedreos, en la víspera de Reyes, se deciden a hachazos. Más de una vez las hachas que se destinaban a la iluminación de la entrada de los Reyes, han servido para alumbrar la cabeza de un muchacho travieso. Las autoridades previenen los desastres con sus providencias, y la vista de los mozos de la escuadra basta para imponer respeto a las partes beligerantes, y si no les da la paz, a lo menos impide la guerra, con lo cual hay no poco adelantado, cuando se trata de gentes cuyos belicosos instintos se manifiestan en todo.

     Mientras esto sucede en las calles, otras escenas más pacíficas e inofensivas se verifican en el hogar doméstico. Los niños más tiernos preparan los zapatitos nuevos, o a lo menos los de los días de fiesta, y saltando de placer los colocan en el balcón para recibir los dulces que distribuyen los Reyes amigos de la inocente edad, mientras los padres disponen el regalo que a la mañana siguiente ha de parecer bajado del cielo. ¡Cuán envidiables ilusiones brillan en aquellas cabezas! Cuán dorados son los sueños que las ocupan durante la noche! En toda ella no ven otra cosa que el brillante cortejo, la deslumbradora pedrería, la inefable magnificencia de los trenes, la inconcebible riqueza de los pajes y escuderos que sirven a tan deseados reyes.

     Y todos estos sueños hermosos se creen una realidad cuando al despertar al día siguiente corren presurosos al balcón, donde unos hallan los zapatitos llenos de dulces, y los otros que algo maliciosillos ya quisieron astutos abusar de, la bondad paterna, se ven chasqueados de mil maneras diversas.

     Ruidoso en el día de reyes no tanto por las inocentes diversiones de los chiquillos que saborean el goloso regalo de los Santos Magos, como por el alboroto y estruendo de cajas y clarines con que las bandas de los cuerpos del ejército felicitan a sus jefes y oficiales. Pero como las diversiones del ejército son las mismas en toda España, sin que adquieran en Barcelona particularidad alguna característica, dejaré de seguir a los militares en sus fiestas, así como al hablar de la víspera de Navidad, me abstuve de penetrar en los cuarteles, y de tomar parte en la zambra que en ellos se mueve, y de la confusión que se arma con mil cantos diversos, mientras unos bailan la jota, otros la muñeira y los demás allá el bolero y el fandango, porque en las fiestas de la tropa donde toman parte soldados de todas las provincias, se confunden también los hábitos de las provincias todas.

     La parte profana de la festividad de los Reyes se concluye casi con las diversiones de la víspera, para ceder el puesto a las funciones de la iglesia. En este día el pueblo de Barcelona asiste a la fiesta solemne del pino, y este magnífico templo gótico de una sola nave tan espaciosa, como afeada por los que creyeron hermosearla enjalbegandola se llena de todos los devotos de la parroquia y de fuera de ella, y de los aficionados a la música sagrada, de los que la llaman ópera de los pobres, porque sin obligación de pagar la entrada como en los teatros se puede en los templos disfrutar de los placeres de la música. También los parroquianos del pino celebran en la mesa la fiesta de su parroquia, como los de Sta. María lo hicieran el día de Año Nuevo, pero los del Pino no son tan aficionados los fideos con azúcar, y en aquellos tiempos felices en que entre los ciudadanos no había otras divisiones que las de gremios y de parroquias, los rivales de los parroquianos del Pino les hacían burla diciéndoles que en vez de fideos y azúcar, comían sémola cocida en las parrillas broma que más de una vez tenía serias consecuencias.

     Al anochecer del día de reyes vuelven á reunirse los muchachos con sus hachas para despedir a los santos, y entre tanto los demás barceloneses se dedican a seguir belenes, a ver las funciones de los teatros, o concurrir al baile de la Lonja, que al paso que ofrece solaz y diversión a los aficionados, proporciona medios de subsistencia a los pobres de la casa de caridad.

     Bien hubiera querido dar una idea de los belenes y del baile de la lonja, pero hoy es tarde y tiempo y ocasión habrá para ello.”

Si voleu llegir el document original podeu fer-ho clicant AQUÍ

W-joguinaire-color-292x300

Joguinaire

Com hem pogut llegir, l’article confirma de manera detallada i extensa el que ja ens havia informat el Baró de Maldà en el seu Calaix de Sastre. Però ens aporta unes dades que desconeixiem, sobretot pel que fa a la situació en data anterior al 1845. Tot i que l’autor no la concreta parla de l’època dels seus avis i per això podem suposar que parla de finals del segle XVIII. Es tracta de les escenificacions de l’arribada dels Reis de l’Orient: el document és clar i parla de reis muntant a cavall o en carruatges, per tant, sense cap mena de dubte, es tracta de cavalcades.

Però l’article encara aporta una informació adicional que el converteix en un escrit importantíssim per tal de documentar com era la Nit de Reis a Barcelona: explica que aquestes cavalcades van precedides d’una nombrosa comitiva de patges que, amb llaminadures, atxes i escales, pujaven als domicilis. Molt semblant al que actualment succeeix la Nit de Reis a Igualada.

Per mi les aportacions de l’article del Diario de Barcelona són força definitives i ens haurem de replantejar, si previament fem recerca, que per exemple la datació de les cavalcades barcelonines (que actualment situem una primera cavalcada el 1855 i que sabem no va tenir continuïtat), tal com ja hem vist, n’hi hagué d’anteriors que probablement ens condueixin a l’existència de desfilades i entrades del gust del barroc. Per tant també, per poder-les interpretar, haurem de renovar la mirada i explicació que hem donat fins ara a les cavalcades com un fenòmen amb un origen lligat a una societat en procés d’industrialització.

Podeu veure aquí la Cavalcada d’Igualada del 2019 i com els patges amb escales accedeixen als domicilis dels Igualadins  AQUÍ

Amadeu Carbó i Martorell

Darreres entrades

  • Tardor 2026 – Les fires del bolet13 setembre, 2026 - 08:00
  • Mare-d.-merce-sano-di-pietro-1440-e1569314956883
    24 setembre – Mare de Déu de la Mercè12 setembre, 2026 - 08:00
  • 16-18 de setembre – Norbert Tomàs porta el ‘Calendari l’Ermità’ al Congrès de La Laguna11 setembre, 2026 - 21:08
  • El conreu de les plantes grasses10 setembre, 2026 - 08:30
  • Dites de setembre8 setembre, 2026 - 08:00

Cercar

Search Search

Seccions

  • Calendari Ermità 2025-Edició especial150 anys
  • COL·LECCIÓ ERMITÀ
  • ACTUALITAT
  • CONTINGUTS DEL CALENDARI
  • REMEIS DE L’ERMITÀ
  • L’HORTET DEL FRARE
  • LA CUINA DE L’ERMITÀ
  • SANTORAL
  • ASTRONOMIA
  • Ús de cookies
  • Protecció de dades
  • Avís legal
Para la correcta visualización, debe aceptar las cookies.

Calendari l’Ermità

CALENDARI ERMITÀ


Contacte editorial

Norbert Tomàs Bilbeny, director

(+34) 654 509 490

info@edicionsmorera.com


Contacte premsa

Francesc Buxeda i Aliu

(+34) 667 618 656

francesc@sorolldefons.com

Tweets by CalendariErmita

Diseny web tic web app

Link to: Sant Esteve, un fet diferencial? Link to: Sant Esteve, un fet diferencial? Sant Esteve, un fet diferencial?© Norbertfoto Link to: Propietats remeieres de la llimona Link to: Propietats remeieres de la llimona Propietats remeieres de la llimona
Scroll to top Scroll to top Scroll to top

Una cookie o galeta informàtica és un petit arxiu d'informació que es guarda en el teu ordinador, "smartphone" o tauleta cada vegada que visites la nostra pàgina web. Algunes cookies són nostres i unes altres pertanyen a empreses externes que presten serveis per a la nostra pàgina web.
Les cookies poden ser de diversos tipus: les cookies tècniques són necessàries perquè la nostra pàgina web pugui funcionar. Altres cookies serveixen per millorar la nostra pàgina, personalitzar-la o mostrar-publicitat ajustada a les teves recerques i interessos. Pots acceptar totes aquestes cookies prement el botó ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant a l'apartat CONFIGURACIÓ DE COOKIES.
Si vols més informació, consulta la Política de cookies de la nostra pàgina web.

AcceptarConfiguració generalRechazar

Cookies i política de privacitat



Informació bàsica sobre cookies

Benvinguda/o a la informació bàsica sobre les cookies de la pàgina web responsabilitat de l'entitat: Edicions Morera, S.L.
Una cookie o galeta informàtica és un petit arxiu d'informació que es guarda en el teu ordinador, "smartphone" o tauleta cada vegada que visites la nostra pàgina web. Algunes cookies són nostres i unes altres pertanyen a empreses externes que presten serveis per a la nostra pàgina web.
Les cookies poden ser de diversos tipus: les cookies tècniques són necessàries perquè la nostra pàgina web pugui funcionar, no necessiten de la teva autorització i són les úniques que tenim activades per defecte.
La resta de cookies serveixen per millorar la nostra pàgina, per a personalitzar-la sobre la base de les teves preferències, o per a poder mostrar-te publicitat ajustada a les teves cerques, gustos i interessos personals. Pots acceptar totes aquestes cookies prement el botó ACCEPTAR o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant en l'apartat CONFIGURACIÓ DE COOKIES.
Si vols més informació, consulta la POLÍTICA DE COOKIES de la nostra pàgina web.

Cookies tècniques necessàries

Perquè la nostra pàgina web pugui funcionar. Activades per defecte.
Les cookies tècniques són estrictament necessàries perquè la nostra pàgina web funcioni i puguis navegar per la mateixa. Aquest tipus de cookies són les que, per exemple, ens permeten identificar-te, donar-te accés a determinades parts restringides de la pàgina si fos necessari, o recordar diferents opcions o serveis ja seleccionats per tu, com les teves preferències de privacitat. Per això, estan activades per defecte, no sent necessària la seva autorització al respecte.
A través de la configuració del teu navegador, pots bloquejar o alertar de la presència d'aquest tipus de cookies, tot i que aquest bloqueig afectarà el correcte funcionament de les diferents funcionalitats de la nostra pàgina web.

Tipus de cookies

COOKIES D'ANÀLISI
Per a la millora contínua de la nostra pàgina web. Pots activar o desactivar-les.
Les cookies d'anàlisi ens permeten estudiar la navegació dels usuaris de la nostra pàgina web en general (per exemple, quines seccions de la pàgina són les més visitades, quins serveis es fan servir més i si funcionen correctament, etc.).
A partir de la informació estadística sobre la navegació a la nostra pàgina web, podem millorar tant el propi funcionament de la pàgina com els diferents serveis que ofereix. Per tant, aquestes cookies no tenen una finalitat publicitària, sinó que únicament serveixen perquè la nostra pàgina web funcioni millor, adaptant-se als nostres usuaris en general. Activant-les contribuiràs a aquesta millora contínua.
Pots activar o desactivar aquestes cookies marcant la casella corresponent, estant desactivades per defecte.

COOKIES DE FUNCIONALITAT I PERSONALITZACIÓ
Per millorar la funcionalitat i personalització de la nostra pàgina web sobre la base de les teves preferències. Pots activar o desactivar-les.
Les cookies de funcionalitat ens permeten recordar les teves preferències, per personalitzar a la teva mida determinades característiques i opcions generals de la nostra pàgina web, cada vegada que accedeixis a la mateixa (per exemple, l'idioma en què se't presenta la informació, les seccions marcades com favorites, el teu tipus de navegador, etc.).
Per tant, aquest tipus de cookies no tenen una finalitat publicitària, sinó que activant-les milloraràs la funcionalitat de la pàgina web (per exemple, adaptant-se al teu tipus de navegador) i la personalització de la mateixa en base a les teves preferències (per exemple, presentant la informació en l'idioma que hagis escollit en anteriors ocasions), la qual cosa contribuirà a la facilitat, usabilitat i comoditat de la nostra pàgina durant la teva navegació.
Pots activar o desactivar aquestes cookies marcant la casella corresponent, estant desactivades per defecte.

COOKIES DE PUBLICITAT
Per millorar la gestió de la publicitat mostrada a la nostra pàgina web, per tal que sigui més útil i diversa, i menys repetitiva. Pots activar o desactivar-les.
Les cookies de publicitat ens permeten la gestió dels espais publicitaris inclosos en la nostra pàgina web en base a criteris com el contingut mostrat o la freqüència en què es mostren els anuncis.
Així per exemple, si se t'ha mostrat diverses vegades un mateix anunci a la nostra pàgina web, i no has mostrat un interès personal fent clic sobre ell, aquest no tornarà a aparèixer. En resum, activant aquest tipus de cookies, la publicitat mostrada a la nostra pàgina web serà més útil i diversa, i menys repetitiva.
Pots activar o desactivar aquestes cookies marcant la casella corresponent, estant desactivades per defecte.

COOKIES DE PUBLICITAT COMPORTAMENTAL
Per mostrar publicitat ajustada a les teves cerques, gustos i interessos personals. Pots activar o desactivar-les.
Les cookies de publicitat comportamental ens permeten obtenir informació basada en l'observació dels teus hàbits i comportaments de navegació a la web, a fi de poder mostrar continguts publicitaris que s'ajustin millor als teus gustos i interessos personals.
Perquè ho entenguis de manera molt senzilla, et posarem un exemple fictici: si les teves últimes cerques al web estiguessin relacionades amb literatura de suspens, et mostraríem publicitat sobre llibres de suspens.
Per tant, activant aquest tipus de cookies, la publicitat que et mostrem a la nostra pàgina web no serà genèrica, sinó que estarà orientada a les teves cerques, gustos i interessos, ajustant-se per tant exclusivament a tu.
Pots activar o desactivar aquestes cookies marcant la casella corresponent, estant desactivades per defecte.

Configuració de cookies

Utilitzem diferents serveis que utilitzen cookies de funcionalitat i personalització, anàlisi, publicitat i publicitat comportamental:

Google Analytics:

Google Webfonts:

Google reCaptcha:

Vídeos incrustats de Vimeo i Youtube:

Google Maps i altres:

Política de privacitat i de cookies

Pots llegir més informació sobre la nostra política de privacitat i de cookies:
- Política de privacitat
- Política de cookies

Acceptar totes les cookiesAcceptar configuracióRechazar
Open Message Bar Open Message Bar Open Message Bar