La tècnica dels frares per tal de descobrir aigua
Els frares caputxins per tal de mantenir la terra ben assaonada procuraven aprofitar l’aigua de la pluja, maldant per retenint-la en unes rases anomenades mulladura, les quals, a poc a poc, anaven filtrant en les hortes conventuals les aigües pluvials. Des de l’arribada dels caputxins a Catalunya l’any 1578, alguns religiosos es mostraren uns experts saurins en la recerca i canalització d’aigües subterrànies. En efecte, a la Província caputxina de Catalunya existí una llarga tradició de saurís o saurins (cercadors d’aigua subterrània per radioestèsia) que es perpetuà i transmeté, àdhuc, durant els anys de l’exclaustració i que gràcies a aquesta transmissió la tasca dels saurins arribà fins a temps ben recents. Els darrers caputxins que continuaren amb la tradició dels saurins foren els pares Esteve de la Garriga (†1968) i Bonaventura d’Arenys de Munt (†1999).
Sembla que el primer religiós que exercí com a saurí, segons la documentació que ens ha arribat, fou fra Jeroni Codina de Caldes de Montbui (†1632), dit també Jeroni de Barcelona qui, l’any 1621, planificà la canalització d’aigües per a la ciutat de Mataró. En la tasca de recerca d’aigües subterrànies i en la planificació d’obres hidràuliques destacà de manera molt notable l’aportació de fra Climent de Sant Martí Sescorts (†1794), autor del plànol de les aigües municipals d’Igualada.
Vet ací, doncs, un dels «secrets» frarescos per a descobrir eficaçment aigua subterrània que posà per escrit un expert saurí:
“Manera d’averiguar la existència del aygua. Digna és de fer-se conèixer la forma que s’ha d’emplear per conèixer ahont y a quin punt o fondària se pot trobar aygua. Donchs valent-se del següent mètodo. Se posan dues lliuras de sofre y una lliura de verdet, igual dosi de cals viva y altre tant d’incens blanch, y se reduheix tot a pols, se mescla bé y’s col·loca en una olla de terra nova y envernissada, la qual s’acaba d’omplir de trossos de llana. Se tapa ab una tapadora de terra envernissada, se pesa y’s colga a terra en un sot de dos pams de fondària. Passat un dia se trau y’s pesa de nou. Si resulta disminució de pes, és senyal de que allí no hi ha aygua, però si hagués aumentat será proba de que’s trobará aygua” (Formulari, s. d.).
Gràcies a les aigües subterrànies que els frares sabien canalitzar adientment, aquests regaven llurs hortes on hi produïen una verdura molt vitamínica i saborosa, que era guisada a la cuina conventual per a ser servida al refetor.
Les principals tècniques i «secrets» pràctics dels saurins per a trobar aigua són presentats de manera articulada en el tractat de l’Abat Paramelle, Arte de descubrir los manantiales (Madrid 1863). L’obra de Paramelle és una autèntica raresa bibliogràfica on, justament, a les pàgines 378-391 hi trobem descrits els diversos “Métodos antiguos y modernos para descubrir los manantiales”, en bona part propis de la tradició caputxina.
.
Fra Valentí Serra de Manresa
Arxiver dels caputxins
