.
El Calendari de l’Ermità i el canvi d’horari
Coincidint amb el canvi d’horari d’hivern 2024 del proper diumenge 27 d’octubre – en què haurem d’endarrerir el rellotge una hora a la matinada, de les 3h a les 2h- hem fet un petit repàs del perquè d’aquesta mesura i la seva aplicació, tot recollint com el Calendari de l’Ermità n’ha estat testimoni.
En la primera Crònica Anual de fets publicada al Calendari de l’Ermità del 1920 es fa constar que el 4 d’abril de 1918 (just després de la Primera Guerra Mundial), per primera vegada es disposa a Espanya que els rellotges s’avancin una hora.
A la Vikipèdia s’explica que hi hagué dos períodes en què la mesura es va suspendre: entre el 1920-1925 i el 1930-1936. Però això no és del tot ben cert ja que novament la Crònica Anual del Calendari de l’Ermità fa constar que el 17 d’abril de 1924 es reprèn a Espanya la pràctica d’avançar l’hora. En realitat es deuria suspendre el 1925 perquè llavors diu que el 18 d’abril de 1926 es torna a implementar l’horari d’estiu.
Els primers en pensar en un canvi d’horari
Una de les primeres persones en pensar en els beneficis d’aprofitar les hores de claror al matí durant l’estiu va ser Benjamin Franklin. La idea la va tenir el 1784 durant la seva estada a París mentre feia d’ambaixador dels EE.UU. Allà es va adonar que el sol sortia molt abans que a l’hivern i que lleva-se una hora abans suposaria un gran estalvi energètic. Així ho va explicar en una carta enviada al diari The Journal de París en la qual, el polític i científic, suggeria que es toquessin les campanes de les esglésies a l’alba com a mètode perquè tothom es llevés a la mateixa hora!
El 1907, la idea de Franklin també va ser defensada pel constructor anglès William Willet, autor d’un pamflet anomenat El desaprofitament de la llum del dia, en què suggeria que els rellotges havien de ser avançats vuitanta minuts al mes d’abril i ser endarrerits la mateixa quantitat de temps al setembre.
Com ja hem dit, no va ser fins la Primera Guerra Mundial quan les idees de Franklin i Willet sobre el canvi d’horari i l’estalvi energètic es van portar a la pràctica,. Així, el 30 d’abril de 1916 Alemanya va implantar oficialment avançar els rellotges una hora amb l’objectiu d’estalviar el consum de carbó. Aviat la mesura es va estendre a altres països europeus i des de llavors es va mantenir però de manera intermitent i desigual.
Va ser el 1974 quan els Estats Units i molts països europeus, en el context de la Primera Gran Crisi del Petroli, van adoptar el canvi d’hora de manera ininterrompuda.
1980. El canvi d’horari s’unifica a la UE
Sis anys més tard, el 1980, la Unió Europea va unificar les dates del canvi horari per tal d’evitar desajustos entre els seus països membres. Així es va establir que els rellotges s’avançarien una hora el darrer cap de setmana de març, i s’endarrerien aquesta hora el darrer cap de setmana d’octubre.
Val a dir que el Calendari de l’Ermità i la seva Crònica Anual -una secció que, any rera any, recull els fets i notícies nacionals i internacionals més destacables succeïdes en els darrers 12 mesos- són testimoni de bona part d’aquests fets, recollits amb rigor i precisió.
