El caganer no és pas figura identitària!
.
Molt possiblement la figura del pastor de l’anunciata estirat al terra bufant els tions encesos de la foguera sigui la més popular, la més emblemàtica i la més típica del pessebre català, i no pas la del caganer –que, tot sigui dit, no és exclusiva de Catalunya ja que també la trobem en betlems murcians i napolitans amb el nom de cagones a Múrcia i, a Nàpols, amb el nom de cacone o, també, il pastore che caca; una figura que vol expressar en el pessebre els límits de la condició humana.
.
Figura dels germans Castells. Col·lecció de Norbert Tomàs.
.
A Catalunya l’origen iconogràfic de la figura del caganer hauríem de cercar-lo en els dibuixos de capçalera d’algun romanço i en les imatges de les rajoles de cuina de l’extensa sèrie dels oficis amb representacions de moments de la vida quotidiana, com ara les rajoles que hi ha a l’antiga cuina del monestir de Pedralbes, que compta amb alguna de finals del segle XVIII on hi ha representat un caganer.
La figura del caganer començà a introduir-se ―i no pas de manera unànime― en alguns pessebres catalans de principi del segle XIX. Aquesta figura se solia situar en un lloc molt discret del pessebre ―mai vistós― per tal de simbolitzar o expressar plàsticament el vincle del pessebre amb la mare terra, puix que el caganer, a través de la deposició fecal, la fertilitzava amb la femta que dipositava directament a la terra a guisa d’adob. Altres estudiosos, però, en aquesta figura del caganer hi volen veure una mena de contrapunt al missatge sobrenatural del pessebre. Així, en els nostres dies, de manera desmesurada i força malintencionada s’ha volgut mitificar i potenciar la figura del caganer, exagerant-ne la seva grolleria amb un excés de popularitat i fals tipisme.
Tanmateix, i a propòsit del conjunt de les figures que no formen part del relat bíblic, el papa Francesc ha escrit que la seva presència en el pessebre vol significar que “en el nou món inaugurat per Jesús hi ha espai per a tot el que és humà i per a tota criatura” (Admirabile signum, 6). Si voleu conèixer el dinamisme del calendari del pessebre i altres aspectes sobre el simbolisme de les figures dels betlems, us convido a llegir Entrem dins del Pessebre, que és el volum onzè de la col·lecció L’Ermità.
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins
