Cant de la Sibil·la al cor de  la Catedral de Barcelona

.

El Cant de la Sibil·la

.

El Cant de la Sibil·la és una peça cantada d’origen medieval que profetitza la fi del món. La cançó es basa en una melodia d’origen mossàrab i té uns versos atribuïts a Anselm Turmeda, escriptor mallorquí del segle XIV que va traduir al català el Judicii Signum (llibre del Judici Final), en el qual es basa la composició.

El ritual és repeteix any rere any, per la nit de Nadal, a diverses esglésies de Mallorca, del Principat, de l’Alguer i del País Valencià. Normalment el protagonitza un nen o una dona, vestits de Sibil·la, una endevinadora del món pagà, que amb túnica, mantell de seda i espasa en mà, interpreta a cappella* l’inconfusible i impressionant melodia profetitzant la vinguda del Messies i una terrible fi del món.

El cant de la Sibil·la, però, ve de molt lluny, i sembla ser que la seva àrea d’influència geogràfica va ser molt gran a l’Europa medieval. És probable que la seva aparició fos conseqüència de les pors que la gent tenia davant l’arribada de l’any 1000. Els testimonis escrits més antics que coneixem daten de finals del segle X com els que es conserven a la Catedral de Còrdova o a Sant Marcial de Limoges.

Durant el segle X, el cant de la Sibil·la s’estén per les Seus catalanes. Primer en llatí i després, al llarg del segle XIII, s’anirà substituint aquesta llengua per la llengua vulgar. El 1229, amb la conquesta de Mallorca per Jaume I, el Cant de la Sibil·la arriba a l’illa, d’on ja no marxarà mai. A l’Arxiu Diocesà de Mallorca s’hi conserva un còdex del segle XIV amb una versió del Cant en català musicat en gregorià, una melodia amb què s’interpretarà fins el segle XVI o XVII.  La transmissió oral farà que posteriorment, tant el text com la melodia, evolucionin a diferents versions.

Al segle XVI, degut a les disposicions del Concili de Trento, el Cant de la Sibil·la va desaparèixer al Principat i a la majoria de territoris on es representava. Com abans hem apuntat, a Mallorca la cosa no va anar així, i el Cant de la Sibil.la ha perdurat fins avui com també ha passat a l’Alguer i a la ciutat portuguesa de Braga.

L’interès que despertà la Sibil·la en els folkloristes del segle XIX va provocar que es fes la transcripció de les versions que eren conegudes en aquell moment, fixant així les melodies que han arribat fins avui i que han estat utilitzades en els processos de recuperació del Cant  a diferents indrets. Ara, fora de Mallorca i l’Alguer, podem escoltar-lo a diverses esglésies de Barcelona, Ontinyent, Terrassa, Vic, Puigcerdà i Gandia, entre d’altres.

Cal remarcar la rellevància adquirida pel Cant de la Sibil·la a Mallorca, on està considerat un dels fenòmens més singulars de la tradició musical mallorquina. Avui en dia forma part del seu patrimoni cultural viu, una veritable manera d’entendre el Nadal a l’illa. L’any 2010, el Cant de la Sibil·la de Mallorca va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l’UNESCO una declaració que ha dimensionat encara més aquest cant cerimonial, convertint-lo quasi bé en universal.

El Cant de la Sibil·la que es canta a Mallorca

El jorn del judici

parrà el qui no haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,

homo i ver Déu eternal,

del cel vindrà per a jutjar

i a cada un lo just darà.

Ans que el judici no serà,

un gran senyal se mostrarà:

La terra gitarà suor

i tremirà de gran paor.

Terratrèmol tan gran serà

que les torres derrocarà;

les pedres per mig se rompran

i les muntanyes se fondran.

Los puigs i plans seran igual.

Allà seran los bons i mals,

reis, ducs, comtes i barons,

que de sos fets retran raons.

Gran foc del cel davallarà,

mar, fonts i rius, tot cremarà.

Los peixos donaran gran crit,

perdent son natural delit.

El sol perdrà la claredat,

mostrant-se fosc i alterat;

la lluna no darà claror

i tot lo món serà tristor.

Après vindrà, terriblement,

lo Fill de Déu Omnipotent:

de morts i vius judicarà;

qui bé haurà fet, allí es veurà.

Als bons dirà: -Fills meus, veniu,

benaventurats, posseïu

el regne que us està aparellat

des que el món va ésser creat.

Als mals dirà molt agrament:

—Anau, maleïts, an el torment;

anau, anau al foc etern

amb vostro príncep de lo infern.

Humil verge qui haveu parit

Jesús infant en esta nit,

vullau a vòtron Fill pregar

que de l’infern vulga’ns lliurar.

El jorn del judici

parrà el qui no haurà fet servici.

* A cappella: terme italià per designar un cant sense acompanyament instrumental.

Amadeu Carbó i Martorell, folklorista

(Del llibre Celebrem el Nadal, nº 3 de la Col·lecció l’Ermità, 2016)

.


👉 Per saber-ne més, escolteu l’entrevista al Fes Ta Festa sobre el Cant de la Sibil·la que posa cada any en escena l’Orfeó Martinenc.

Click here to add your own text