Guisats del frare

.

Alguns “secrets” de la cuina caputxina

En ocasió de les principals festes litúrgiques a la taula dels convents i monestirs hi solien oferir plats extraordinaris i també les típiques “pitances dobles”. A més, es prenia xocolata i cafè i, sobretot, es menjava la gustosa crema dels caputxins  la dolçor de la qual era afinada amb “canyella bona sens picar, y ab un granet de sal”, tal com se’ns descriu en el text manuscrit dels Avisos e istruccions [sic] adreçats “als aprenents de coc”, conservat a la secció de manuscrits de la Biblioteca Universitària de Barcelona. També, en aquests  Avisos propis dels guisats efectuats a la caputxina se’ns indica que per afinar la pilota servida al refetor en els dies de festa (quan es menjava la carn d’olla), calia afegir a la massa de carn picada “alguna gota de llimona i un pols petit de sucre per donar-li finor, i no pas gust de sucre”.

Un dels aspectes més polèmics de la vida quotidiana dels caputxins de la Catalunya setcentista, i que més afectà a la relaxació de la tradicional austeresa dels frares, fou la introducció del tabac en pols –el rapè– i, sobretot, el fet de prendre xocolata en alguns àpats. Aquestes innovacions foren esguardades per alguns frares com a un greu atemptat a l’observança tradicional, a més de ser unes novetats qualificades de molt mundanes i pròpies dels seglars.  En els anys previs a l’exclaustració s’anà introduint en la vida social i, per influx de la moda, també en la vida conventual, aquest costum de prendre tabac en pols.

S’ha d’assenyalar que entre les famílies benestants d’Europa, ja des del segle dissetè, la xocolata havia adquirit una gran popularitat, en un moment històric en què els frares caputxins es mostraren molt bons coneixedors de les propietats de la quina, del cafè, del te i del cacau, així com també d’altres productes i espècies procedents de l’Orient.

.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus