Horts urbans i conreu ecològic
Els frares caputxins, d’acord amb la tradició franciscana que, des de Sant Francesc d’Assís (†1226), compta amb una manera de relacionar-se respectuosament amb la natura, van aportar un seguit de coneixements i d’experiències hortícoles que, actualment, gaudeixen d’un enorme interès per tal de ser aplicades en el conreu de caràcter ecològic dels horts urbans, per exemple, el fet de vindicar “els grans beneficis que els ocells reporten a l’horticultura” puix que aquestes petites aus —predicades pel Pobrissó d’Assís, segons consta en les Fonts Franciscanes—, foren esguardades pels frares amb gran simpatia, talment els millors aliats de pagesos i d’hortolans per a l’eliminació de les plagues d’insectes:
“Mentre persisteixi en los camps [y horts] la brutal guerra als aucells y a los arbres, ab menyspreu de l’ensenyança de l’agricultura, hi haurá per tot arreu erms o sembrats descuidats a mercè de les més funestes y vergonyoses plagues. Los beneficis que’ls aucells reporten a los [horts, vinyes y] sembrats són incalculables. Está probat que’ls pardals són los més grans enemichs de la llagosta, la qual és una de les plagues més terribles en los camps des de que’s persegueix a los pardals. L’hortolá ab tots los seus cuydados y esforços, mai aconseguirá netejar un camp d’insectos damnosos com ho fan los pardals. Igualment está demostrat que las aurenetes y los martinets són lo cástig més gran de les mosques y de los mosquits. Del mateix modo, la mort d’un verdum, d’un pinsá y d’una cadernera, és la vida assegurada per a molt[íssims] insectos perjudicials a les plantes” (Hortalisses i flors remeieres, 71)
.
Evitar els cargols, llimacs i formigues
Semblantment, i per tal d’evitar que els cargols, llimacs i formigues perjudiquessin les hortalisses conreades en les hortes, els frares disposaven d’uns recursos de notable eficàcia —ecològics i gens agressius amb el medi— i que, en els nostres dies, gaudeixen d’un gran interès davant l’abús de plaguicides i insecticides:
“Los caragols se crian en paratges humits, en las plantas y parets. Lo caragol viu dins de una closca espiral de la grandária de una nou. N’hi ha de innumerables espècies y algunas sumament hermosas, preciosas y finas. Per [allunyar] los cargols y llimachs se’ls posen esses o morcas de oli frescas, o sutja de xemeneia, y rocias ab açò, o [bé] sembras siurons en el [h]ort y lliurás las hortalissas de llimachs […] La formiga és vorás, s’alimenta de plantas y no se li distingeix sexo. Farás fugir las formigas ab fel de toro mesclat ab pega y morcas de oli si juntas ab esta mixtura lo tronch” (BUB, Thesor, ff. 106-108).
Pel que fa als paràsits dels estables i corrals, els frares, seguint les indicacions exposades per fra Ramonen el tradicional Calendari de l’Ermità, acostumaven a fer unes fumigacions amb la combinació de llorer, tanarida i poliol (o poniol, dita també herba de sant Ponç, o sant Poní) i, pel que fa a les arnes de les abelles, els frares apicultors les castraven i desinfectaven amb fum de marduix. A més, els hortolans caputxins maldaven per evitar la proliferació d’erugues amb rengleres de cànem plantades en llurs jardins i hortes conventuals i, alhora, feien fugir els llimacs sembrant rengs de cigrons a l’hort.
Fra Valentí Serra de Manresa,
és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus
.
