Fira de Sant Martirià a Banyoles
El tercer cap de setmana de novembre (17 a 19) se celebra a Banyoles la tradicional i consolidada Fira de Sant Martirià, amb la 45ª edició de la mostra del cavall i de l’ase català i la 18ª Mostra de races autòctones dels països catalans.
La Fira de Sant Martirià arriba de nou per apropar el món del cavall i les races autòctones, moltes d’elles en perill d’extinció. Gràcies a aquesta mostra, pràcticament única a tot el país, també es donen a conèixer les associacions i les persones que hi ha al darrera de la recuperació i la conservació de les diferents races originàries del país. Un patrimoni únic que cal continuar preservant i conservant.
Un any més l’interior del Pavelló de la Draga comptarà amb un espai divulgatiu en què s’oferiran xerrades, conferències, presentacions i projeccions de temes d’interès i actualitat relacionats amb la pròpia fira.
- CONCURSOS. Concurs de salts i de carrussels.
- EXHIBICIONS I ESPECTACLES EQÜESTRES. Espectacles amb fins a cinc cavalls i exhibicions de doma clàssica i doma en llibertat.
- MOSTRA DE TRACTORS I EINES ANTIGUES DEL CAMP
- MERCAT D’ARTESANIA amb més d’un centenar de parades.
- RAÇA-TAST. A partir de les 6 de la tarda del dissabte 18 de novembre s’hi farà un tast d’hamburgueses de carn de races autòctones i de cerveses artesanes.
- ESPAI DIVULGATIU amb xerrades, tallers i activitats familiars.
Durant la celebració de la Fira de Sant Martirià també tindrà lloc la celebració de la 41a edició de l’Exposició Monogràfica del Gos d’Atura català que es farà de les 10 del matí a les 8 del vespre del dissabte 18 de novembre, amb exhibicions de gossos d’aquesta raça autòctona catalana.
👉🏼 Aquí podeu consultar el programa complet 2023 publicat a la revista de la Fira.
Una mica d’història de la Fira de Sant Martirià
Extret de la 43a Fira de Sant Martirià, 2021:
«La fira de Sant Martirià va tenir un precedent: la Fira de Sant Martí. Fins i tot, les dues van arribar a coexistir. Tenia lloc la setmana de l’11 de novembre a la plaça de les Rodes i s’hi duien a terme transaccions de bestiar. La Guerra Civil va significar la seva desaparició.
La primera fira banyolina va ser la de Sant Martí, concedida pel rei Jaume I d’Aragó el 21 de juliol de 1243. Cent vint-i-cinc anys més tard (el 1368), es va donar autorització per a la de Sant Martirià. El 1243, el rei va atorgar permís a l’abat Guillem de Cartellà (1221-1252) per fer una fira (“firas o nundinas”) de vuit dies de durada. Es faria cada any durant la setmana de Sant Martí (“Sancti Martini”), o sigui, la setmana de l’11 de novembre. Si aquest dia coincidia en diumenge, llavors es feia la setmana següent. Era norma que el sobirà protegís les fires i a tots aquells que transitaven pels camins amb les seves bèsties i mercaderies. La primera fira banyolina aviat es va fer un lloc, tot i l’inconvenient que altres poblacions també celebraven fira per Sant Martí, en època de sembra i quan els ramats havien baixat al pla a passar l’hivern.
La festivitat de Sant Martí de Tours era molt popular i la vila banyolina no n’era una excepció: el 1086, en la consagració de l’església de Sant Esteve del monestir, s’hi van col.locar algunes relíquies d’aquest sant i, el 1294 s’esmentava que Sant Martí hi tenia un altar.
El Sant Martí de Tours (Pannònia, Hongria, 316 o 317 – Candes, Gàl.lia, 8 de novembre de 397) va ser bisbe de Tours (França). Era fill d’un oficial de l’exèrcit romà i va rebre el seu nom en honor del déu de la guerra Mart. A quinze anys va ingressar a l’exèrcit. Posteriorment, es va convertir al cristianisme. Amb Hilari de Poitiers van fundar el considerat primer monestir d’Occident (360), el de Ligugé (França). Es va dedicar a l’evangelització i a la lluita contra els costums pagans. Va ser el patró dels tractants de cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó.
Finalment, la Fira de Sant Martirià va esdevenir la més important, però la de Sant Martí es va continuar fent no sabem fins quan. Al segle XVIII ja no es feia. Tanmateix, cap al 1907, es va recuperar. I la publicació Setmanari de Banyolas del 12 de novembre de 1911, a la pàgina 2, hi dedicava un article titulat: ‘La Fira de Sant Martí’. Entre altres afirmacions s’hi diu que “ja té adquirida fama en tota la província i fins fora d’ella”.
A la plaça de les Rodes s’hi venien mulats i mules de menys de dos anys. També comentava, en una altra crònica a la pàgina 3, que: “Lo més remarcable d’ella va ser el gran nombre de bestiar jove, el que s’ompliren vint corrals. Les transaccions foren abundants.” A la dècada dels trenta del segle XX encara durava amb èxit desigual. El 1931 i 1933 no va ser molt concorreguda, tant de persones com de bestiar. En canvi, el 1932 va haver-hi molta animació i moltes vendes. La Guerra Civil (1936-1939) va acabar amb aquesta fira que ja agonitzava abans».
.
