La cuina de l’Ermità

Coliflor avinagrada  i  vinagre de poma

.

 Agràs o vinagre de poma

En l’antiga tradició dels caputxins les enciamades d’hortalisses re mineralitzants les solien amanir amb agràs o, també, amb vinagre de poma. A més, amb aquesta mena de vinagre els frares hi desinfectaven la pell i les ferides i, àdhuc, l’empraven com a conservant dels aliments, especialment del peix escabetxat.

També en alguns convents feien conserva de coliflor capolada, de bròquil trossejat o de cogombres verds petits, macerats amb vinagre de poma; unes conserves que resultaven ser unes menges molt refrescants i aperitives i que se servien de a tall de reforç alimentari en el refetor com entrant en els dies més ardents de l’estiu.

A part de la llimona, recentment, també s’han posat en relleu les nombroses propietats alcalines del bròquil, del cogombre i de la col; unes hortalisses que confitades i menjades crues (avinagrades) en amanides són força útils per evitar l’envelliment de les cèl·lules i afavorir que el pH de la sang de les nostres venes tingui el nivell òptim d’alcalinitat.

.

Coliflor i bròquil

La coliflor (llat., Brassica oleracea cauliflora; cast., coliflor), és una hortalissa, variant de la col de la família de les crucíferes, amb la capsa floral blanca molt carnosa i mengívola, que arriba a finals d’estiu, a diferència del bròquil (llat., Brassica oleracea botrytis; cast., bróculi o brécol) que la fa verdosa o blavosa, i es cull durant l’hivern.  Molt possiblement el conreu de la coliflor i del bròquil, vinguts ambdós de l’Orient, començà a Europa vers la fi del segle XVI.

Són unes hortalisses que cal regar sovint i li plau la terra més aviat lleugera, tot i que també els va bé la terra consistent, però compactada i ben adobada amb fem. A les eres de les hortes on hi ha plantats els bròquils o les coliflors hom hi pot sembrar, simultàniament, una llavorada d’espinacs o de lletugues primerenques de la variant arrissada o dites també “escarolenques”, que es beneficiaran de l’adob i arribaran molt abans de collir les capses del bròquil en temps tardoral i hivernal.

Les capses, tant del bròquil com de la coliflor, són agraciades amb un baix contingut d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, de tal manera que el converteixen en un aliment molt ric de fibra i minerals, però escassament calòric.  Estudis recents han posat de manifest les nombroses propietats antioxidants i de reforçament del sistema immunològic aportades per la coliflor, a més de la ja conegudes capacitats de desintoxicar l’organisme i d’afavorir l’eliminació de l’excés de líquids, propietats que conserva també quan ens la mengen avinagrada.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins

.

👉🏼 Pots escoltar l’article amb la veu de l’autor aquí