Sant Nicolau de Bari

.

Sant Nicolau, que fou bisbe de Mira —a Lícia, Turquia— gaudeix d’una enorme popularitat tant a l’Orient com a l’Occident. Mentre que l’Església ortodoxa celebra la seva memòria litúrgica el dia 4 de desembre, l’Església romana situa la seva celebració el dia 6 de desembre. En èpoques passades havia estat el dia de la festa dels escolars i escolans; una festa infantil que s’ha mantingut ben viva a redós de l’escolania de Montserrat amb la popular diada “del bisbetó”. Avui, hom es refereix al sant bisbe de Mira com a Sant Nicolau de Bari, ja que l’any 1087 les seves relíquies, per mor de l’acció dels corsaris, fou convenient de traslladar-les des de Mira a catedral italiana de Bari.

Comptem amb un ric llegendari entorn de la figura de Sant Nicolau que començà a ser elaborat en el segle VI per alguns monjos grecs que el presentaren com un gran taumaturg, però no fou fins el segle XII quan començà el costum de fer en la vigília de Sant Nicolau alguna ofrena als infants —a tall de regalet— atribuint-lo a la generositat de Sant Nicolau, fent memòria d’aquell gest del sant bisbe de dipositar —secretament— tres monedes d’or en una finestra per tal d’alliberar a tres noies de la prostitució. Aquest fet hauria d’originar la naixença de Sint Klaes —Niklaus o Santa Klaus— i que acabà substituint aquella mítica figura germànica de “l’home del Nadal”.

Sant Nicolau és el patró de Rússia i, alhora, també ha gaudit d’una gran estima a Catalunya. Per exemple, a la Col·legiata Basílica de la Seu de Manresa hi té dedicat un magnífic retaule gòtic amb escenes d’alguns miracles atribuïts al sant, com el suara esmentat de les tres noies alliberades de la prostitució en pagar-los el dot per al casament; i aquella representació del miracle de la resurrecció dels tres joves estudiants occits i trossejats per un carnisser que els posà en salmorra dins d’una bóta i, també, la representació pictòrica del prodigi experimentat per tres mariners que foren alliberats d’un naufragi per la intercessió de Sant Nicolau.

Pel que fa a les celebracions populars en la diada de Sant Nicolau cal esmentar, a tall d’exemple, que a la població d’Àger, a la Noguera, els infants sortien de l’escola armats amb espases de fusta i podien matar totes les gallines que trobaven aviades pels carrers mentre anaven per les cases tot cantant la “cançó de Sant Nicolau” i rebien, a canvi, fruita seca i dolços i, en acabar, durant la tarda en feien una bona berenada amb la recapta. A Cornellà de Llobregat compten amb la “festa dels nicolaus”, i se celebra la festa del sant a les poblacions de Malgrat de Mar, Lleida, Sant Pere de Riudebitlles i a Sant Llorenç de Morunys, entre d’altres. En aquesta darrera població del Solsonès els infants sortien al vespre amb les “guillermines”, uns pals que duien una espelma dins d’una paperina de colors per tal d’il·luminar una cercavila fet als carrers de la població mentre es cantava una cançó al·lusiva al sant.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins