Santoral

Els caputxins i la Divina Pastora

.

L’any 2003 s’acompliren tres segles de l’ inici d’una de les més populars devocions a Maria Santíssima sota l’advocació de “Pastora”. Actualment, la devoció a la Mare del Diví Pastor ―popularment “la Divina Pastora”― està estesa i consolidada arreu d’Espanya i Amèrica llatina. Ja des del seu inici, la van promoure i divulgar els framenors caputxins hispans a través d’una sovintejada predicació de Missions Populars a les viles i parròquies peninsulars.

La Divina Pastora és una advocació mariana molt entranyable, i és enormement popular, centrada en la figura de la Mare de Jesús, el Bon Pastor. Aquesta devoció començà a desenvolupar-se a la ciutat de Sevilla l’any 1703 en un context espiritual  marcat, com arreu d’Europa, pel rigorisme espiritual jansenista, d’una banda, i per l’altra, pel racionalisme dels novatores i dels pre-il·lustrats. Els uns, els rigoristes, promovien una espiritualitat que presentava un Déu sever, exigent i molt rigorós. Els altres, els racionalistes  ―per influx del cristianisme reformat d’inspiració protestant― menyspreaven qualsevol mostra o expressió de pietat popular, especialment la referida a la Mare de Déu.  Els frares caputxins, per la seva banda, gràcies a la seva acció pastoral contribuïren a superar tant el racionalisme com el jansenisme, gràcies a la promoció d’aquesta nova advocació a Maria, Mare del Diví Pastor.

Pel que fa al moment de més gran expansió devocional a la Divina Pastora hem de remuntar-nos a final de la divuitena centúria, quan el Beat Dídac Josep de Cadis la promogué arreu dels territoris peninsulars, i alhora, aconseguí, l’any 1795, l’aprovació de textos litúrgics propis per a ser emprats el dissabte després del tercer diumenge del temps pasqual. La festa de la Divina Pastora s’escau, doncs, el dissabte abans del IV Diumenge de Pasqua ―o Dominica del Bon Pastor―, tal com ho assenyala el Calendari Seràfic, i tal com ho recull també el nostre Calendari de l’Ermità.

         L’any 1763 els frares caputxins de Catalunya posaren sota la protecció de la Divina Pastora les Missions Populars (i també les estrangeres, ad gentes, a Trinitat i Guaiana), i fou divulgada arreu del Principat a través de la predicació popular, junt amb el cant dels goigs, i amb la difusió de novenes i devocionaris. Volem esmentar que Mn. Cinto Verdaguer escriví ―i musicà― la lletra dels goigs per ser cantats a la Divina Pastora venerada en l’antic convent dels caputxins de Vic, on Verdaguer hi havia professat com a terciari franciscà el 1870, i on, alguns anys abans Santa Joaquima de Vedruna cedí, l’any 1824, les seves joies a dita imatge de la Divina Pastora, quan començà la seva primera experiència de vida consagrada sota el guiatge del caputxí Esteve d’Olot, religiós devotíssim de la Divina Pastora.  Aquesta nova devoció mariana arribà a la ciutat de Manresa durant la segona meitat del segle XVIII, i fou l’any 1801 quan els terciaris de la capella de Sant Bartomeu, amb la col·laboració dels frares caputxins, organitzaren el primer novenari i la primera processó de la imatge de la Divina Pastora pels carrers del barri de les Escodines ―la tradicional passada― que ha arribat fins els nostres de dies de manera ininterrompuda, a excepció dels anys de la revolució i persecució religiosa de 1936-1939.

Finalment, cal recordar que, l’any 1850, l’ exclaustrat caputxí el beat Josep Tous d’Igualada, fundà, a Ripoll, una nova congregació religiosa dedicada a l’ensenyament, que posà sota la protecció de la Divina Pastora, actualment coneguda com a religioses “Caputxines de la Mare del Diví Pastor”, que tenen la casa generalícia a la ciutat de Barcelona.  El gravat il·lustratiu forma part de la col·lecció iconogràfica que aplegà fra Andreu de Palma de Mallorca (†1963), actualment conservada a l’Arxiu Provincial dels caputxins de Catalunya.

Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins