El vermut és un excel·lent aperitiu
.
El vermut és un licor aperitiu fet amb vi blanc de molt poc grau aromatitzat prioritàriament amb donzell (llat., Artemisia absinthium; cast., ajenjo) junt amb altres herbes (orenga, tarongina, marduix, timó, camamilla), arrels (angèlica, genciana), algunes espècies (nou moscada, pebre, celiandre) i escorces amargues i tòniques (pela de taronja amarga, canyella, quina) que li enfosqueixen el color i li donen un tast amarg, que en alguns casos cal afegir, encara, una part d’alcohol i caramel cremat per aconseguir el color del vermut negre. El seu nom ve del germànic wermuth, que és el nom que els alemanys empren per referir-se al donzell.
Fou durant el segle XVI que uns monjos alemanys posaren a macerar dins de vi blanc, jove i sense massa graduació, algunes branques de donzell; d’aquesta maceració en sortí un vi que aplicaven per a guarir els dolors estomacals i que ells anomenaren wermutwein (és a dir, vi de donzell). Ja des d’èpoques molt llunyanes hom ha posat a macerar herbes oloroses i amargues dins del vi. Entorn de l’any 1000 a.C., Hipòcrates, se serví d’una mena de xarop medicinal fet de vi infusionat amb herbes que, alguns, el consideren l’antecessor del vermut.
Fra Valentí Serra amb una branca de donzell collida de les plantes cultivades al claustre del convent dels Caputxins de Sarrià. © Norbert Foto
Des del segle dinovè el vermut (tan el que es fa a Catalunya, especialment l’ elaborat a la població de Reus com, també, el macerat a Itàlia) ha esdevingut la beguda aperitiva per excel·lència, molt popular, de gust dolç i consistent, però d’escassa graduació. El vermut s’adiu molt al tarannà del poble català, ja que és una beguda de trago curt, persistent i que difícilment se’n beuen més de dos vasos (rebaixats amb sifó i acompanyat amb olives confitades i patates fregides) puix que el vermut, begut en excés, la seva combinació de les herbes macerades amb el vi arribaria a produir mal de cap.
Hi ha vermuts que contenen una trentena d’herbes, flors i arrels que es maceren en gerros de fang, amb un toc de canyella que endolceix la potència del donzell, de manera així s’assoleix un equilibri perfecte entre l’amargor i la dolçor que el fan especialment atractiu al paladar, amb tocs de farigola. Un vas de vermut amb olives confitades pres a l’entorn de l’observatori de fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, conversant amb ell sobre la bellesa del cosmos i la magnífica obra del Déu creador, no té comparació eficient.
Fra Valentí Serra de Manresa,
és religiós caputxí
© Norbert Foto