Sobrietat i mesura en els àpats nadalencs
Fra Ramon, el cèlebre Ermità dels Pirineus, quan algú el visita li sol dir, a tall de consell, que aquella dita tan popular de “bon plat i fondo” ja hauria d’haver passat a la història, car tothora convé de fixar-nos bé en allò que mengem; és a dir, que els aliments que ingerim i cuinem siguin de proximitat, saludables, ben guisats i que, sobretot, aportin vitamines a l’organisme. Per exemple, si mengem espinacs, bròquil, pastanagues o albercocs enriquirem l’organisme amb vitamina A, que és antioxidant i enforteix enormement el sistema immunitari. Si ens acostumen a menjar naps (com ho feien els antics caputxins) enriquirem el cos amb vitamina E, que actua com a protectora dels àcids greixosos i és especialment preventiva dels trastorns cardiovasculars. Ingerirem vitamina K (necessària per a coagular la sang) si mengem habitualment cols, pèsols i tomàtecs. La vitamina C és antisèptica i la trobem en els cítrics, les bledes, els pebrots i el julivert que, alhora, és un contraverí (l’arrel i la fulla del julivert potencien la vitamina C de la sopa de verdures i, també, de nombroses salses i vinagretes). Aquests suggeriments de l’Ermità del Pirineu, tanmateix, no ens impedeixen pas de guisar plats que siguin gustosos, com ara cuinar macarrons amb seitó, fer un arròs amb crosta (que es fa al forn aprofitant els sobrants del guisat del dia anterior, i se li afegeix un ou batut per donar-li una mica de cremositat), o àdhuc acompanyar algunes menges amb ceba confitada o, si es vol, fer els espinacs estofats cuinats amb una bona picada, que és un plat sense extravagàncies, gustós, i molt català.
Després dels àpats nadalencs, una bona amanida d’escarola amb all, oli d’oliva i amb sardines fumades, sol ser un dels plats preferits de fra Ramon l’ermità dels Pirineus i que l’ajuda enormement a retornar a les austeritats quotidianes.
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins
