Sant Llorenç de Bríndisi i Catalunya
.
Juli Cèsar Russo (o Rossi), nasqué el 22 de juliol de 1559 a la població italiana de Brindis (o Bríndisi). L’any 1575 ingressà a l’Orde dels framenors caputxins al convent de Verona, on hi rebé el nom de fra Llorenç de Bríndisi, nom de religiós amb el qual seria mundialment conegut. L’any 1582, una volta acabats els estudis eclesiàstics, rebé el sacerdoci i el 1602 fou elegit vicari general dels caputxins i començà una llarga visita pastoral, a peu, per totes les províncies d’Europa, entre elles, la de Catalunya. L’any 1603 Sant Llorenç de Bríndisi visità, doncs, els convents de caputxins de Catalunya i presidí el capítol provincial dels frares celebrat el 20 de juny de 1603 en el convent de Montcalvari de Barcelona. La província caputxina de Catalunya comptava llavors amb 21 convents, 15 a Catalunya i 6 al Rosselló, ja que encara formaven part de del territori català. En ocasió aquesta vista pastoral sojornà, entre altres, en els convents de Manresa i Solsona.
Al llarg de la seva vida religiosa Llorenç de Bríndisi ensenyà teologia i esdevingué un predicador infatigable i molt eloqüent, que es distingí pel seu peculiar fervor místic en la celebració de la Santa Missa. L’agost de 1609 l’emperador Rodolf II nomenà a fra Llorenç de Bríndisi el seu ambaixador per tractar amb el rei Felip III d’Espanya a propòsit de l’articulació de la Lliga Catòlica que reclamava la implicació de les monarquies catòliques d’Europa per tal de contrarestar l’acció i expansió del protestantisme a Europa. Una segona acció diplomàtica de Llorenç de Bríndisi davant de Felip III fou articulada a petició de la noblesa napolitana per tal de posar fi al mal govern que es vivia al Regne de Nàpols, i la començà el 5 d’abril de 1619, però es va veure interrompuda per la mort del sant a Lisboa esdevinguda el dia 22 de juliol de 1619. El seu cos fou sebollit al monestir de clarisses de Villafranca del Bierzo, on es venera en l’actualitat.
L’any 1783 tingueren lloc les festes d’acció de gràcies promogudes pels caputxins en ocasió de la beatificació de Llorenç de Bríndisi, i foren molt celebrades a Catalunya, particularment en el convent barceloní de Santa Madrona. En queda el ressò d’aquestes celebracions en l’edició d’estampes i goigs on es posà de manifest la peculiar unció i pietat del sant caputxí en la celebració quotidiana de la Santa Missa.
Beatificat pel papa Pius VI el 23 de maig de 1783 i, posteriorment, canonitzat, pel papa Lleó XIII el dia 8 de desembre de 1881, foren editades entre els anys 1928 i 1956 les Opera omnia de Llorenç de Bríndisi que, atesa la seva profunditat i aportacions teològiques. Fou proclamat “Doctor Apostòlic” el dia 19 de març de 1959 pel papa Joan XXIII. La festa litúrgica de Sant Llorenç de Bríndisi se celebrava el dia 23 de juliol, i ran de la reforma litúrgica, actualment s’escau el 21 de juliol.
El gravat que il·lustra aquesta nota històrica commemorativa dels quatre segles del traspàs de Llorenç de Bríndisi, reprodueix un bell i expressiu gravat popular al boix, que ran de la beatificació el 1783, divulgà l’impressor barceloní Bernat Pla.
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins i col·laborador del Calendari de l’Ermità
