.

Remeis de l’Ermità

L’espernallac o santolina

Les fulles de l’espernallac o santolina (llat., Santolina Chamaecyparissus; cast., abrótano) són vermífugues i molt estimulants de l’organisme. Els antics frares posaven espernallac dins dels armaris per tal d’evitar que la roba s’arnés, puix que la seva intensa flaire és un dels millors i més eficients insecticides de caràcter natural i ecològic, tant, que hom en deia l’herba guarda-roba.

La flor de la santolina és groga i molt olorosa i, com que sol florir entorn de Sant Joan en alguns indrets aquesta planta també és coneguda com a Flor de Sant Joan i a Menorca camamil·la de Maó (o de la Mola). Aquesta flor és molt rica en essències i gaudeix de grans propietats estomacals i digestives però, segons una tradició molt arrelada, sempre cal posar en ebullició un nombre senar de cabeçoles de santolina, ja que si el nombre fos parell llavors la tisana fa l’efecte contrari i produeix mal de ventre.

 Fra Valentí Serra de Manresa,

arxiver dels caputxins i autor de Tornar als remeis de sempre