Els Reis de l’Orient
.
Ja ningú pot dormir més. La cridòria s’ha fet la mestressa de la casa, tot són riures i exclamacions: “Mira, aquell és per a mi! Doncs jo tinc el més gran! Aquells dos són per al pare i per a la mare!” Fins que tots plegats obren la porta de l’habitació i exclamen amb alegria desbordada: “Pare, mare, han vingut els Reis!” Sí, han vingut, però d’on? I qui són?
L’Evangeli de Mateu és l’únic relat bíblic que recull l’arribada a Jerusalem d’uns mags vinguts de l’Orient que seguint un estel cercaven un nen que havia de convertir-se en el Messies. El fet que l’original de l’evangeli esmentat fos escrit probablement en arameu fa que la posterior traducció al grec de la paraula “mag” sigui confosa, ja que pot tenir diversos significats i matisos, com per exemple savi, home de ciència, bruixot o matemàtic.
Aquest text no cita el nombre de mags o savis que viatjaven i molt menys els seus noms. Només ens indica que provenien de l’Orient, d’allà on surt el sol. La procedència dels mags té tot un significat simbòlic ja que els converteix en portadors de la llum, l’escalf, el saber…
L’Evangeli sí que ens descriu els obsequis que duien per honorar el nen, consistents en or, encens i mirra. És interessant fer una lectura també simbòlica d’aquests tres presents: l’or com a ofrena per a qui té el poder a la terra, per tant a un home; l’encens, l’ofrena que s’enlaira, fa referència a la condició divina de l’honorat; i finalment la mirra, una substància e aromàtica utilitzada per embalsamar, recorda la condició de mortal del Messies.
Al segle IV, per analogia amb els obsequis, va fixar-se el nombre de mags en tres, i posteriorment se’ls donà el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar. Un dels primers testimonis onomàstics que es conserven el trobem a la basílica de Sant Apol·linar el Nou, a Ravenna, en uns mosaics preciosos del segle VI.
Més endavant l’art va establir la iconografia dels reis. Així, Melcior, qui ofereix l’or, és representat com un home d’edat amb barbes i cabell llarg blanc. Gaspar, portador de l’encens, es representa com un home madur de barbes i cabellera rossa. Finalment, Baltasar, l’encarregat de la mirra, és el rei negre, incorporat a aquesta tradició al segle XIV i totalment assumit a partir del segle XVI. Segons aquesta iconografia s’interpreta que els tres personatges representen les diferents parts del món conegudes a l`època (Europa, Àsia i Àfrica) i d’altres com les edats de l’home (joventut, maduresa i vellesa).
L’església catòlica celebra la solemnitat de l’Adoració del nen Jesús o Epifania el 6 de gener i a la vigília, el dia 5, és tradició que aquestes tres cèlebres figures, que amb els temps hem acabat per conèixer com els Reis o reixos, arribin a les poblacions a dur joguines i llaminadures i altres obsequis a la mainada.
Actualment, l’arribada dels Reis es celebra amb cavalcades en què Ses Majestats, acompanyats pel seu seguici reial, recorren els carrers de pobles i ciutats. Aquestes cavalcades són una tradició relativament recent ja que la primera es va celebrar a Alcoi el 1885 i al Principat va ser a Igualada el 1895. En algunes poblacions, els Reis són rebuts amb llum de torxes i fanalets, un vestigi de l’antic costum de quan els infants sortien als boscos, a les platges i altres verals per indicar, amb els seus senyals de llum, el camí per tal que Ses Majestats no es perdessin.
Parlant d’Alcoi, sabíeu que aquesta població té una singularitat que no es repeteix enlloc? El rei negre és el Gaspar.
Feu bondat i que els Reis us portin moltes coses.
Amadeu Carbó,
folklotista i autor del llibre Celebrem el Nadal (Núm. 3 de la Col·lecció l’Ermità)
Podeu escoltar la versió àudio d’aquest article a 👇
© Norbertfoto