Guisats del frare

Els naps i les trumfes en els àpats conventuals

 

Fou durant l’ocupació napoleònica de Catalunya que s’introduïren les trumfes o patates en la dieta quotidiana dels caputxins. Els frares començaren a cuinar les patates l’any 1812 en el convent de caputxins de Martorell, coincidint amb la crisi de subsistències produïda durant la guerra contra els francesos. Les trumfes i el consum sovintejat de peix salat suscità en els moments d’esplai conventual algunes cançons de caire festiu que eren cantades en les recreacions extraordinàries com, per exemple, els Goigs del gloriós Sant Patantum on, en una de les estrofes, es cantava:

“De la sardina salada

no’n podem sentir parlar,

ni tampoch de las anxovas,

las trumfas

ni menos del bacallà”

car els frares d’abans de l’exclaustració eren molt amics de les pitances extraordinàries que, en llenguatge d’argot en deien “gaudeamus” o  “dia de capirot i borla”.

Del conjunt de menges més habituals dels antics frares caputxins destacà aquest deliciós entrant, servit en algunes festes com a pitança, elaborat a base de naps:

PITANÇA DE NAPS A LA CAPUTXINA

“Aquest plat lo faràs d’esta manera. Los naps quan sian ben nets, los partiràs ab quatre o sinch trossos; se han de perbullir y, mentre se perbullen, hi has de posar sal. Quan seran a prop de cuits, los posaràs ab una post o gibrell foradat, y quan seran prou escorreguts, los posaràs a la cassola, y  llavors hi posaràs un pols de pebra y oli. Juntament faràs una sufregida de ceba y, quan la ceba será sufregida, la trauràs del foch y trauràs la ceba de la paella y la guardaràs per qualsevol cosa y, ab lo oli que ha quedat a la paella de sufregir la ceba, hi posaràs, quan bullirà, farina y quan serà rossa, ho tiraràs tot plegat sobre els naps, y los faràs sufregir cosa de mitg hora, y los trauràs a taula, que és entrant propi de pares caputxins perquè ompla aviat” ; (Sever d’Olot, Art de Cuinar, 52-53).

I, certament, aquests naps guisats deurien “omplir” -ara en dirien que és un plat “saciant”- i, alhora, molt gustós gràcies al sofregit de ceba.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus