La Fira de Santa Llúcia 2023, que enguany arriba a la seva 236a edició, estarà oberta del 25 de novembre al 23 de desembre.

.

El tradicional Calendari de l’Ermità a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona

– Aquest Nadal es pot trobar el tradicional Calendari de l’Ermità en venda a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, com sempre instal·lada a l’Avinguda de la Catedral. La coincidència entre la tradicional publicació i l’emblemàtica fira de Nadal ens fa rememorar una vinculació històrica de fa més de 100 anys, quan l’editor del calendari tenia un petit local a l’antiga plaça Nova, just a tocar de la catedral i on ara s’ubica la fira.
...

.

Vinculació entre el Calendari de l’Ermità i la Fira de Santa Llúcia. Una mica d’història

Per parlar de la relació entre el Calendari de l’Ermità i la Fira de Santa Llúcia de Barcelona, hem de remuntar-nos a l’any 1908, quan el senyor Joan Baptista Morera i Bargalló, fill del creador del Calendario del Ermitaño por el astrólogo Fray Ramon de los Pirineos –fundat l’any 1876– trasllada l’administració del calendari des de la seva residència al “Santuario de la Salud –Montaña Pelada– Barcelona” al carrer dels Archs núm. 7 (a prop de la Plaça Santa Anna). Un any després, el 1909, s’instal·la definitivament a un petit local (d’uns deu metres quadrats) dels baixos de la finca núm. 12 de la Plaça Nova, a tocar de la muralla romana de la ciutat. Per dir-ho d’alguna manera, la porta d’accés a aquest petit local de l’editor Morera estava on avui hi ha la lluna de l’escultura Barcino d’en Joan Brossa, concretament a l’alçada de la lletra “C”. Per cert, que també és ben curiós que el sol i la lluna estiguin representats en l’espai on s’editava un calendari tradicional, on els continguts astronòmics són tan rellevants.

Juan B Morera Traval 2

Joan Baptista Morera (1849-1921)

El despatx d’administració del Calendario del Ermitaño, així com de la revista il·lustrada La Familia que també editava la família Morera, estava a la banda on hi ha la capelleta de Sant Roc, entremig del terrissaire Morató i una granja. A l’antiga plaça Nova hi havia una treintena de botigues i a l’edifici del davant del bisbat, una sastreria eclesiàstica i una llauneria. En aquesta petita plaça, situada al cor de la ciutat, es vivien moltes festes, celebracions i solemnitats ciutadanes: des de les cerimonioses i fastuoses entrades a la ciutat de membres de la reialesa i altres celebritats, fins a les processons religioses com la de Corpus o la de Santa Eulàlia, que venien de la Catedral. Per exemple, l’any 1911 passà la comitiva de l’enterrament de l’alcalde Domènec Sanllehy (personalitat amb qui la familia Morera hi tingué una bona relació de veïnatge al barri de la Salut). També s’hi celebrava, al Nadal, la fira de Santa Llúcia, i a l’estiu, les reconegudes festes de Sant Roc, patró de la plaça.  Durant les festes de Sant Roc s’instal·lava un altar amb pali davant de la muralla on hi ha la capelleta del sant, que quedava just al costat del local de l’editor Morera i on, davant mateix, es feia la distribució de pans i cupons per a comprar aliments a les famílies pobres. Ademés es feia la cercavila amb els gegants i capgrossos, el joc de trencar l’olla, la cucanya o les funcions de titelles a la façana del davant. Morera col·laborava amb l’associació de veïns de la plaça posant publicitat de la revista La Familia als programes de la festa.

Als inicis la distribució de la publicació es feia des de de la llibreria Sucesores de Antonio Bosch (al carrer Bou de la Plaça Nova, 13). Quan sortia a la venda el nou calendari, davant la porta de l’establiment es formava una cua de recaders que anaven recollir els paquets per repartir-los arreu del país. Després la distribució es va fer des de la Viuda de Antoni Llorens, al carrer de la Palma de Santa Caterina, 6, no massa lluny. De mica en mica, l’editor Morera i els successors varen fer crèixer el negoci editorial, oferint la venda de molts altres títols. Amb el progrés de la feina d’edicions, la distribució hagué d’encarregar-se, a partir del 1913 a Successors de Blas Camí (c/ de la Unió, 26) i a partir del 1925 a l’Impremta Elzeviriana i Llibreria Camí, S.A.

El local de la Plaça Nova existí fins l’any 1958, quan es va executar el projecte urbanístic de reforma de la Plaça de la Catedral, promogut pel fet que que hi havia uns vint edificis del voltant del barri de la catedral que havien estat destruïts l’any 1938 pel bombardeig de l’aviació legionària italiana, aliada de l’exèrcit franquista, que amenaçaven ruïna. La casa on els successors de Joan Baptista Morera havien tingut l’administració va ser de les darreres en enderrocar-se. Havien desaparegut els carrers del voltant, el de la Corribia (que comunicava la Plaça Nova amb la plaça de la Catedral) i Bou de la Plaça Nova que ho feia, en aquell moment, amb la nova Via Laietana que s’estava obrint. La Plaça Nova va quedar comunicada amb el que coneixem avui com l’Avinguda de la Catedral i la placeta de la Seu.

.

Fira De Nadal A La Plaça Nova

El punt vermell assenyala el local d’administració del ‘Calendari de l’Ermità’ amb les parades de la Fira de Santa Llúcia a l’antiga Plaça Nova. 1911. Foto Brangulí. ANC.

La històrica fira de Nadal que s’havia celebrat en diversos indrets pels volts de la Plaça Nova, també a la mateixa plaça amb parades davant de l’administració de la família Morera, va continuar-se, des de llavors, a la plaça i l’Avinguda de la Catedral. Ara, després de més de mig segle, l’actual Calendari de l’Ermità es torna a poder adquirir* a la fira de Nadal de Santa Llúcia. Dues autèntiques tradicions que han perviscut en el temps i que es tornen a retrobar.

* El Calendari de l’Ermità 2023 es pot adquirir al punt d’infomació de la fira, situat davant la lluna de bronze de l’obra Barcino de Joan Brossa.

.

Norbert Tomàs,

editor del Calendari l’Ermità i director d’Edicions Morera