L’hortet del frare

El conreu la lavanda i de la mare-selva

.

En la tradició hortícola dels caputxins hi ha el costum d’encerclar els horts amb tanques d’herbes oloroses, plantades al servei de les abelles dels bucs o arnes situades en llocs a propòsit dels extrems dels bosquets i hortes conventuals i, també, el costum de plantar-hi algunes plantes oloroses per tal d’allunyar, amb el perfum que desprenen, els insectes més perjudicials a les hortalisses. De les plantes més estimades pels frares per envoltar llurs hortes hi ha la lavanda (llat., Lavandula spica), que és una planta molt aromàtica i que té l’avantatge de ser molt fàcil de conrear. A més, suporta bé la irradiació solar i és altament resistent als atacs de les plagues més comuns.

.

Conreu de la lavanda

La lavanda és una planta semi arbustiva amb tiges llenyoses que fan unes flors de clor blau violaci, agraciades amb notables propietats remeieres, cosmètiques i gastronòmiques de les quals ja us en parlaré, al seu moment, en la secció “Remeis de l’Ermità”. La lavanda és una planta que li plau molt d’estar exposada al sol, però també viu folgadament en indrets on hi faci una estona d’ombra. Tanmateix, hi ha una diferència de color i d’intensitat de perfum entre les mates que es col·loquen directament al sol i les que són plantades a la semi ombra, puix les que gaudeixen d’estones d’ombra fan unes fulles més verdoses i produeixen menys quantitat de flor. Semblantment, en les hortes on la terra és molt fèrtil la lavanda produeix menys flors i la seva olor també disminueix d’intensitat. Cal tenir present que aquestes plantes no volen ser regades en excés i que, tal com sol recordar fra Ramon, el popular ermità del Pirineu, la lavanda no tolera l’embassament d’aigua.

Conreu de la mare-selva

Pel que fa al conreu de la mare-selva o lligabosc (llat., Lonicera implexa) cal escollir un espai on hi toqui el sol, tot i que algunes espècies d’aquest arbust també creixen a l’ombra. La terra ha de ser humida, mai seca, amb un bon drenatge, de tal manera que les arrels mai quedin embassades. Quan la planta estigui ben arrelada cal esporgar-la convenientment, eliminant les tiges seques i les fulles mortes. La poda se sol realitzar en temps tardoral, però es pot repetir poc abans de començar la primavera.

Fra Valentí Serra de Manresa,

és religiós caputxí i col·laborador de Fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus