Els remeis de l’Ermità

Propietats remeieres d’algunes plantes del pessebre

.

En els darrers decennis les festes nadalenques s’han associat a un conjunt de plantes que, més enllà de la seva funció decorativa gaudeixen, alhora, de nombroses propietats remeieres i gastronòmiques. En efecte, des de fa força anys, la decoració nadalenca de la llar i del pessebre s’ha vinculat a l’alzina surera, a la molsa, a la pinassa, a l’avet, al grèvol, al galzeran i al vesc, principalment.

Pel que fa al  boix mascle o galzeran (llat., Ruscus aculeatus; cast., brusc o rusco) la seva arrel forma part del prestigiós julep “de les cinc arrels” i, alhora, gaudeix d’eficients propietats antihemorroïdals. Quan els brots del galzeran són tendres hom pot menjar-los amanits, car són molt aperitius i diürètics, però no convé als que són hipertensos.

Per Nadal, a més de la pinassa i del brancatge de l’avet emprats per guarnir la casa i el pessebre comptem, sobretot, amb la fruita seca que ens aporten: els pinyons. Aquesta fruita tan menuda té una part molt destacada en la tradició gastronòmica nadalenca de casa nostra puix que els pinyons són molt gustosos i de bon nodriment. Els pinyons s’extreuen de la pinya del pi anomenat pinyoner (llat., Pinus pinea) i han fruït d’una gran estima en tradició remeiera puix que ajuden al bon funcionament del sistema nerviós i, actualment, s’ha descobert que la seva ingesta pot ajudar a reduir els nivells elevats de colesterol.

A Catalunya, encara avui, són molt celebrades les tradicionals coques de pinyó per tal d’acompanyar els torrons; i també el pinyonat, que és una pasta dolça feta amb pinyons i sucre i, semblantment, la pinyonada, que és el nom d’una menja preparada amb pinyons cuits amb sucre i clara d’ou.

A propòsit de l’avet, a més de la verdor del seu brancatge que simbolitza l’eternitat i la perennitat de l’amor de Déu als homes, ens aporta la trementina –coneguda també com oli d’avet– agraciada amb nombroses virtuts balsàmiques i vulneràries.

I encara que el llorer, o llor, tradicionalment no s’associï, tanmateix, al Nadal no podem pas deixar d’esmentar-lo ja que s’utilitza en la gastronomia no només per aromatitzar els principals guisats nadalencs sinó, també, com a tònic estomacal i contraverí. Més encara, les olivetes produïdes pel llorer baguer, passades pel morter i barrejades amb llard fan un ungüent molt eficaç per a les fregues a contra pell en els dolors reumàtics propis dels temps hivernals i nadalencs i, sobretot, s’aplica per a guarir el mal d’orella causat pel fred intens. Els frares caputxins han emprat, amb provada eficàcia, el llorer com a contraverí i també en receptes molt eficients per a netejar les ferides i ulceracions.

Amb aquesta nota escrita en els dies prenadalencs a petició de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus, es vol assenyalar que, molt més enllà del simbolisme i de les belles propietats decoratives de les plantes del pessebre, aquestes també compten amb destacades propietats gastronòmiques i remeieres de provada utilitat.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

Autor de «Tornar als remeis de sempre» i «Entrem dins del pessebre»