L’Assumpció de la Mare de Déu
.
La solemnitat de l’Assumpció de la Mar de Déu, la popular Mare de Déu d’Agost, és la festa mariana més destacada de tot el calendari litúrgic, tant, que els teòlegs l’anomenen “la Pasqua de Maria”. Malgrat ser una festa de gran tradició popular, no fou fins el dia 1 de novembre de 1950 que el papa Pius XII proclamà –de manera solemne, o dogmàtica, amb la butlla Munificentissimus Deus– que Maria, al final de la seva vida terrenal fou elevada –assumpta– al cel amb cos i ànima, ja que Aquella que havia estat exempta del pecat original en la seva concepció immaculada també, en morir, el seu cos tampoc podia conèixer la corrupció del sepulcre. Algunes esglésies d’Occident com, per exemple, la basílica de la Concepció de Barcelona, erigida l’any 1867, ja contemplaren “avant la lettre” tot el misteri de Maria des de la seva concepció fins a la seva assumpció al cel, puix que el títol oficial del temples és el de Basílica de la Puríssima Concepció i Assumpció de Maria.
A l’Orient cristià aquesta festa mariana s’anomena la Dormició i ja se celebrava en el segle VI i a partir del segle VII, també se celebrà a Roma quan la introduí el papa Sergi I, d’origen grec. Inicialment es coneixia amb el nom de Pausatio, des del segle VIII ja se celebrà amb el nom d’Assumpció, o Transitus Santae Mariae.
El llit de la Mare de Déu
Com a ressò de la suara esmentada antiquíssima festa de la Dormició de Maria, en algunes esglésies dels territoris de parla catalana com, per exemple, a la catedral de Girona, a la de Palma de Mallorca, a Santa Maria de Morella, i a les basíliques barcelonines del Pi, Santa Maria del Mar i de la Concepció, entre moltes altres, hi havia el costum, des de l’època barroca, de posar un túmul amb la imatge de la Mare de Déu ajaguda en un llit monumental, ornamentat amb flors i llums i, alhora, perfumar l’entorn encatifant-lo amb abundor d’herbes oloroses, particularment espígol i sàlvia i amb testos d’alfàbrega. Aquest “llit de la Mare de Déu morta” es mantenia exposat durant tota l’octava de l’Assumpta i, quan es desfeia, les noies, segons expliquen els folkloristes Aureli Capmany i Joan Amades, creien: “que les agulles que havien servit per endegar el coixí del llit de la Mare de Déu, cobraven la propietat de guarir la migranya i el mal de cap en general. Portades per aquesta creença, acudien al temple moltes feligreses per l’afany de clavar agulles al coixí del llit de la Mare de Déu” (Costumari català, IV, 786-787). A la consueta dels sagristans de Santa Maria del Mar s’indica: “Assumpció de Nostra Senyora. En la vigília queda parat lo llit de repòs de Nostra Senyora en lo centre de la iglésia” (Consueta, CXXXIV).
Arreu dels Països Catalans la Mare de Déu d’Agost té una llarga tradició; per exemple, en alguns indrets com ara a Elx i a la Selva del Camp, han conservat l’escenificació del “Misteri de l’Assumpció de Madona Santa Maria”; una consueta medieval que data del segle XIV. En aquest mateix segle ja hi ha documentades solemnes processons de l’Assumpta, com la que s’esmenta en les “Ordinacions de Cort” de l’any 1344 dictades pel rei Pere III: “e que en la Assumpció processió sia feta”.
Santuaris i festes majors
Les nostres muntanyes les trobem bellament coronades amb capelles i santuaris dedicats a la Mare de Déu, i un bon nombre de parròquies, com és el cas de la catedral de Girona, de la basílica de Santa Maria de la Seu, a Manresa, o bé la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar, tenen l’Assumpta com a titular. Àdhuc, algunes poblacions de Catalunya duen el seu nom associat al de Maria, com és el cas de Santa Maria d’Oló, Santa Maria de Merlès, Santa Maria del Corcó, el Pla de Santa Maria, etc. i una gran quantitat de pobles celebren la seva festa major el 15 d’agost com, verbigràcia, Àger, Agullana, Amer, Amposta, Badalona, la Bisbal del Penedès, Cubelles, Falset, Gósol, Manlleu, l’antiga vila de Santa Maria de Gràcia de Barcelona, entre molts altres que trobareu esmentats cada any a les pàgines del Calendari de l’Ermità, ja que des de molt antic, entorn del 15 d’agost se celebrava, joiosament, l’èxit de les bones collites d’estiu i, alhora, els camperols es preparaven per a la verema i, també, per a les collites tardanes.
El gravat de Maria Assumpta que il·lustra aquestes ratlles forma part de la tradició iconogràfica popular, i fou estampat l’any 1844 als obradors Torras ubicats a la barcelonina Vila de Sant Gervasi de Cassoles.
I recordeu que a la segona quinzena d’agost el dia s’escurça i les nits ja són més llargues, d’ací la dita: “per la Mare de Déu d’agost, a la set ja és fosc».
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins
