Dites i refranys

.

Aquest any 2026 reproduïm les imatges que acompanyen l’almanac La Esquella de la Torratxa de l’any 1905. El seu autor és Pere Inglada (1881-1958).

Artista que s’emmarca en el Noucentisme i va col·laborar en diverses revistes satíriques del moment  com La campana de GràciaPapituRevista novaCu-Cut! La esquella de la Torratxa. Quan col·laborà en aquesta darrera, Pere Inglada tenia 24 anys i aquests dibuixos, que signava com YDA, van ser molt apreciats. Com anirem veient,  les imatges s’aparten de les arquetípiques que en els calendaris antics representaven les feines pròpies del camp en cada mes de l’any i passen a ser unes evocacions d’escenes de la vida de personatges burgesos, amb vestits elegants, emmarcades en el temps climàtic de cada moment. Amb un to irònic o burlesc, escenes dinàmiques on apareixen de vegades els cavalls (un dels seus animals preferits).

En les al·legories clàssiques del mes de juny, dels calendaris de sempre, però també en calendaris més moderns, ha estat costum representar la sega del blat amb els pagesos amb la falça a la mà, una de les tasques agrícoles més importants de l’any. Però, en aquest cas, es mostra el camp de blat  com a referència del temps de l’any, i com a teló de fons, a manera de bonic jardí, amb espigues i roselles, per a un ús irrespectuós de l’home urbà:  un “cavaller” persegueix a una donzella camp a través.

Pere Inglada, a la seva mort, va deixar instituït el Premi de dibuix Ynglada-Guillot (amb el cognom de la seva esposa) que avui encara perviu. Vegeu: Fundació Inglada-Guillot.