.
Aquest any 2026 reproduïm les imatges que acompanyen l’almanac La Esquella de la Torratxa de l’any 1905. El seu autor és Pere Inglada (1881-1958).
Artista que s’emmarca en el Noucentisme i va col·laborar en diverses revistes satíriques del moment com La campana de Gràcia, Papitu, Revista nova, Cu-Cut! i La esquella de la Torratxa. Quan col·laborà en aquesta darrera, Pere Inglada tenia 24 anys i aquests dibuixos, que signava com YDA, van ser molt apreciats. Com anirem veient, les imatges s’aparten de les arquetípiques que en els calendaris antics representaven les feines pròpies del camp en cada mes de l’any i passen a ser unes evocacions d’escenes de la vida de personatges burgesos, amb vestits elegants, emmarcades en el temps climàtic de cada moment. Amb un to irònic o burlesc, escenes dinàmiques on apareixen de vegades els cavalls (un dels seus animals preferits).
En les al·legories modernes del mes de març s’acostumava a representar l’efecte del temps ventós que s’endú barrets i capells. En aquest cas es mostra el desafiament de la dona que porta el seu capell dins de la capsa rodona al braç.
Pere Inglada, a la seva mort, va deixar instituït el Premi de dibuix Ynglada-Guillot (amb el cognom de la seva esposa) que avui encara perviu. Vegeu: Fundació Inglada-Guillot.
.
Dites de març
.
Març ventós i abril plujós,
porten el maig joiós.
* * *
Vent marçal, fort temporal.
* * *
Pel març, no et llevis ni un pedaç.
* * *
El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies.
* * *
Pasqua plujosa,
anyada granosa.
* * *
Pel març, el sol rega
i l’aigua crema.
* * *
Si no podes pel març,
no veremaràs pas.
* * *
Pel març cal treballar la vinya:
s’ha de cavar-la, podar-la i adobar-la.
* * *
Pel març la verdor;
i per l’abril, la flor.
* * *
Santa Madrona,
qui troba dona. (15)
* * *
Orenetes per Santa Madrona,
l’hivern és fóra.
* * *
Per Sant Josep (19),
el marduix treu el bec.
* * *
A meitat de març,
l’oreneta i el tord se’n van.
© Lola Escudero