L’estiuet de Sant Martí
La festa de Sant Martí s’escau el dia 11 de novembre i és un dels sants que, des d’antic, ha gaudit de més popularitat arreu de la Catalunya Vella. Nascut l’any 317 a la Pannònia (Hongria) era fill d’un tribú romà i fou educat a Pavia (Itàlia). Essent jove, Martí, ingressà a la guàrdia imperial i l’any 334, quan encara era catecumen, a la porta de l’entrada a la població d’Amiens cedí, en nom de Crist, a un pobre la meitat seva capa, que li partí amb l’espasa. Com a conseqüència d’aquest fet, la tradició explica que el fred hivernal es deturà i, llavors, sortí al cel “L’Arc de Sant Martí”. També, a partir del fet succeït a Amiens, entorn de la festa del sant, fruïm, any rere any, de la bonança aportada per “L’estiuet de Sant Martí”.
L’any 337 Martí rebé el baptisme i fou instruït en la fe cristiana per Sant Hilari de Poitiers. Una volta cristià, Martí alternà la vida eremítica amb l’evangelització rural i tingué com a deixeble a Sant Paulí de Nola. Fundà nombrosos monestirs i morí a Candes, a prop de Tours, el dia 8 de novembre de l’any 397. El seu deixeble i biògraf, Sulpici Sever, aportà nombrosos detalls sobre la seva vida monàstica i acció pastoral desenvolupada com a bisbe de Tours. És el primer sant no-màrtir a qui es va retre culte i és el patró principal de França i, també, ha gaudit d’una gran popularitat a Catalunya, essent el titular de nombrosos monestirs i parròquies, com ara Sant Martí del Canigó.
Arreu de Catalunya diverses poblacions duen el nom de Martí incorporat al topònim, com ara: Sant Martí d’ Ogassa, Sant Martí de Centelles, Sant Martí de Tous, Sant Martí de Torroella, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Martí de Mura, entre moltes altres. Semblantment, també una gran quantitat d’indrets de la nostra terra el veneren com a patró com ara: Sant Martí d’Arenys de Munt, Sant Martí de Teià o Viladecavalls, on el solen representar vestit de soldat i muntat a cavall, ja que abans de Sant Jordi fou el patró a Catalunya de la cavalleria catalana i, alhora, el protector del bestiar de peu rodó que duia ferradures : ases, mules i cavalls, d’ací que en algunes esglésies que el tenen com a titular hi hagi clavades a la porta nombroses ferradures.
En temps pretèrits, a Altafulla, al tarragonès, fins a l’any 1939 tenia lloc el “ball de Sant Martí”, que era dialogat, i a Solsona, també, fins a l’any 1939, se celebrava la “fira de Sant Martí”, que era el darrer mercat de l’any on hom hi podia trobar porcs engreixats, a punt de la matança, fesols, mel, herbes remeieres, tapaboques i abrics. En la lletra més popular dels goigs es fa esment del gest caritatiu que el caracteritza:
“En Amiens dàreu al pobre
de la capa part major
sent soldat y tant bona obra
agraeix prest lo Senyor”.
Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins
