.

Aquesta imatge correspon a  la sèrie de gravats recuperats de les capçaleres dels mesos del Calendari Català de l’any 1888, gravats per Castro a partir de dibuixos de Jaume Pahissa i Laporta (1846-1928). En la imatge que acompanya el mes d’octubre representa una imatge no massa habitual d’una tasca dl món rural: una pagesa pica amb un bastó les alzines per fer caure els glans i alimentar el porcs.

La representació del signe zodiacal d’Escorpió ocupa la part central del gravat, i l’escena del costat representa una imatge arquetípica que apareix en la majoria de les capçaleres dels d’octubre dels calendaris vuitcentistes: l’escena de la sembra. En aquesta es veu un llaurador que obre el sol amb un aladre tirat per un animal i al darrera ve un altre proveït amb un cabàs que  llença la llavor a raig (hi ha qui ho feia “a “volei”).

.

Cultura i tradicions

Dites d’octubre

.

Per Sant Lluch, (18)

sembra pagès, mullat o eixut.

* * *

Octubre, octubret,

s’enduu la calor i ens porta el fred.

* * *

Quan a l’octubre es fa fosc,

busca la vora del foc.

* * *

Per l’octubre,

la magrana madura.

* * *

Octubre finit,

raïm recollit.

* * *

El bolet i el moixernó,

de l’octubre és el millor.

* * *

Pel Pilar,

el tord ve i l’oreneta se’n va.

* * *

L’octubre acabat,

mosca i mosquit enterrat.

*

Si vols tenir un bon favar,

sembra per la mare de Déu del Pilar (12).

* * *

Si per l’octubre fa bon sol,

pagès, enfonsa bé el solc.

* * *

Quan l’octubre és a la fi,

tots sants és al matí.