Sant Domènec i Barcelona
Sant Domènec de Guzmán nasqué l’any 1170 a la població castellana de Caleruega (Burgos). Estudià teologia a Palència els anys 1184-1194. Després fou ordenat sacerdot i esdevingué sots-prior dels canonges regulars de la catedral d’Osma. El fet d’haver d’acompanyar Diego de Azevedo, bisbe d’Osma, en un viatge a Roma, en passar per Occitània, sant Domènec va prendre consciència del perill que significava per a l’Església catòlica la presència dels grups de herètics dels càtars i d’albigesos. Això el portà a estructurar, l’any 1207, a Prolhac (Prouille), prop de a Tolosa de Llenguadoc, un monestir de monges i, un temps després, l’any 1215, fundà a Tolosa l’Orde de Predicadors, “els dominics”, uns frares dedicats exclusivament a la predicació de la Veritat entre el poble fidel i que l’any 1217 fou confirmat pel papa Honori III amb el títol d’Ordo Praedicatorum. Domènec de Guzmán morí a Bolonya el 6 d’agost de 1221, i fou canonitzat l’any 1244. La seva festa litúrgica, durant segles, se celebrà el dia 4 d’agost i, ran de la reforma del Concili Vaticà II, actualment se celebra el dia 8 d’agost.
Els dominics fundaren, per voluntat de Sant Domènec, un convent a Barcelona l’any 1219 i el dedicaren a Santa Caterina d’Alexandria. En el procés fundacional hi col·laborà sant Ramon de Penyafort, canonge de la seu de Barcelona, que havia conegut els dominics a Bolonya i que va ingressar-hi, poc temps després, durant la diada del dimecres de cendra de l’any 1222, un fet que causà un gran impacte en la Ciutat Comtal.
El famós folklorista Joan Amades explica, a propòsit del carrer barceloní de Sant Domènec del Call, que durant el sojorn a Barcelona de Sant Domènec, allí hi tingué “una revelació divina per la qual la Mare de Déu li va inspirar la devoció del Rosari. El sant tenia una imatge de terra cuita de la Mare de Déu del Pilar, davant de la qual va donar forma i efectivitat a la inspiració divina i va conjuminar el rés del Sant Rosari” (Històries i llegendes I, 634).
A Catalunya, especialment en les comarques tortosines, Sant Domènec fou invocat pels estaments senzills com advocat contra les febres i dolors, mentre que a França Sant Domènec és el patró dels astrònoms (no pas en va fra Ramon, el popular ermità del Pirineu i reconegut astròleg, li professa una especial devoció i el té com a patró i protector!).
Per la festa de Sant Domènec hi havia a Catalunya la tradició de beneir càntirs amb aigua, una tradició que encara avui perviu en alguns indrets, com ara a Argentona, on se celebra la Festa del Càntir.
Fra Valentí Serra de Manresa,
és religiós caputxí i col·laborador de fra Ramon, l’Ermità dels Pirineus
Font de Sant Domènec a Argentona. A mitjans del segle XVII una greu epidèmia va propiciar que els argentonins cerquessin ajuda en Sant Domènec, tingut aleshores com un sant advocat de les aigües. Popularment es creia que les aigües de la font de sant Domènec, un cop beneïdes, tenien propietats remeieres, guarint febres i mals de tota mena. La condició era que l’aigua fos posada en un càntir totalment nou. Actualment, la benedicció de les aigües de la font de sant Domènec es continua celebrant en el marc de la Festa del Cantir d’Argentona que se celebra a l’agost.
